HE LLEGIT NO SÉ ON

És aquí entre nosaltres

És aquí entre nosaltres / ARA Zoom

La marea nazi es va convertir en norma entre intel·lectuals

“Sovint es creu que la commoció dels jueus alemanys el 1933 s’explica pel fet que Hitler va prendre el poder. Però pel que fa a mi, i a la gent de la meva generació, puc dir que es tracta d’un malentès curiós. Per saber que els nazis eren els nostres enemics, Déu meu, per això no necessitàvem que Hitler aconseguís el poder! Des de feia almenys quatre anys, era completament evident per a tots els qui no fossin estúpids. I també sabíem que una part gran del poble alemany estava amb ells. Res d’això podia sorprendre’ns, commocionar-nos, el 1933”.

Són paraules de Hannah Arendt durant una entrevista que va concedir el 1964. La politòloga alemanya d’origen jueu afegia: “El veritable problema personal no va ser el que van fer els nostres enemics, sinó el que van fer els nostres amics. Aquella marea de la uniformització, que en bona mesura era voluntària, o que, en tot cas, no estava encara sota la pressió del terror: va ser com si al voltant de nosaltres s’obrís un espai buit. Jo vivia en un medi intel·lectual, però coneixia també altra gent. I vaig poder comprovar que la uniformització es convertia en la regla entre els intel·lectuals, i no en altres medis. Mai ho he oblidat. [...] La meva opinió era que el que havia passat tenia a veure amb aquesta professió, amb la intel·lectualitat”.

La llavor brota quan adoptem una actitud de superioritat moral

Tots portem dins el germen del fanatisme. Val més que ho tinguem present si volem impedir que el fanàtic creixi. Com va observar Hannah Arendt, que siguis un intel·lectual no garanteix que posis en pràctica el pensament crític. “El fanatisme és més vell que l’islam, que el cristianisme, que el judaisme -afirma l’escriptor israelià Amos Oz-. Més vell que qualsevol estat, govern o sistema polític. Més vell que qualsevol ideologia o credo del món. Per desgràcia, el fanatisme és un component sempre present a la naturalesa humana, un gen del mal”.

Ningú és immune al fanatisme. La vacuna no existeix i l’únic que podem fer és ser-ne conscients. “La llavors del fanatisme sempre brota en adoptar una actitud de superioritat moral que impedeix arribar a un acord”, apunta Oz en una conferència publicada a Contra el fanatismo (Siruela). El fanàtic és intolerant, l’essència del fanatisme rau en el desig d’obligar els altres a canviar. Potser el que més ens immunitza contra aquest mal és el sentit de l’humor i, doncs, la capacitat de riure’ns de nosaltres mateixos. Humor, no pas sarcasme. De sarcasme en van sobrats, alguns fanàtics.

Negar l’evidència no ens ajudarà gens a combatre-la

“Si pogués comprimir el sentit de l’humor en càpsules i després persuadir poblacions senceres perquè se les empassessin, immunitzant així el món contra el fanatisme, potser accediria al Nobel de medicina abans que al de literatura -especula Amos Oz-. Però, compte. La mateixa idea de fer que els altres s’empassin les meves píldores pel seu bé està lleugerament contaminada de fanatisme. El fanatisme és més contagiós que qualsevol virus. Es pot contraure el fanatisme fins i tot en intentar vèncer-lo o combatre’l”.

Els plantejaments fanàtics, els discursos ultres, tenen avui molt suport a Europa. Que el feixisme està ressorgint és una (trista) evidència. “Negar aquest fet o donar un altre nom al bacil no ens hi farà més resistents, sinó tot el contrari -adverteix el neerlandès Rob Riemen en el llibre Per combatre aquesta època (Arcàdia)-. Si el volem combatre adequadament, en primer lloc haurem de reconèixer que torna a estar actiu dins la nostra societat i haurem de dir-li pel seu nom”. És aquí entre nosaltres, i se’n diu feixisme.