BarcelonaAcostumo a dir que tinc la millor feina del món: llegeixo i faig entrevistes. De tant en tant, quan conec algun/a autor/a interessant, aquesta sensació de privilegi s’accentua. És exactament el que em va passar, fa pocs dies, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on vaig poder tenir una conversa amb l’escriptora Ali Smith, convidada a participar a les activitats del Dia Orwell 2022, juntament amb la realitzadora Sarah Wood. Totes dues van fer reflexions brillants sobre l’efecte transformador de la cultura, el llenguatge, el món on vivim i el futur que ens espera. Cap sorpresa, si heu llegit l’escriptora britànica: la seva lucidesa és admirable. Però hi va haver un moment que em va semblar particularment emocionant, i va ser quan va parlar de la traducció.

A primera fila vèiem la Dolors Udina, la seva traductora al català a l’editorial Raig Verd (afegeixo que també hi era la Magdalena Palmer, la seva traductora al castellà a Nórdica, però l’escriptora no ho sabia). Smith s’hi va referir molt directament: parlant de les “precioses edicions catalanes” de les seves obres, va dir que era conscient de la sort que tenia d’estar en mans d’Udina, una traductora “clarament brillant”. Per a ella, va explicar, és molt important el moment en què un llibre passa a ser una “forma traduïda”: és llavors quan considera que realment entra al món, quan es troba compartit entre llengües. És per a això, va dir, que són els llibres. Va parlar de com el llenguatge i les llengües són família, i de com un llibre pot ser reescrit per algú que li doni un nou llenguatge.

Aquesta afirmació, i la “fe enorme” que sempre diu que té en els traductors, em va connectar molt amb una imatge que, precisament, explicava la Dolors Udina al podcast Punt volat: “La traducció és un miracle. Agafes un text, el desfàs totalment i tornes a muntar-lo. Hi ha un moment que no hi ha llengua; la literatura és llengua, tu la desfàs tota i tornes a posar-la. Ho trobo bastant miraculós, com podem dir el mateix en una altra llengua”. Fe, miracle i reconeixement: després de les paraules de Smith, tot l’auditori va aplaudir Udina. Un moment emocionant, que demostra que comencem a entendre com en són, d’importants, els traductors.