29/10/2021

La gràcia i la desgràcia d''agraciat i 'desgraciat'

2 min

Quan l’equivalent formal castellà d’una paraula catalana divergeix en algun significat tenim un problema. Costa saber si la divergència evita una interferència, i cal defensar-la a capa i espasa, o és fruit de l’arbitrària obsessió per separar-se del castellà, i val més obviar-la. Avui ho veurem amb dos exemples: agraciat i desgraciat. En el primer cas, els que treballem en una redacció tenim el problema el dia de la Grossa. Mentre que agraciat –normativament– vol dir només que té gràcia, agraciado té tres sentits: 1) que té gràcia, 2) que és guapo i 3) que té sort o fortuna i, per extensió, premiat en una rifa. En el tercer sentit, doncs, hi ha acord entre els diccionaris que cal evitar agraciat i dir-ne afortunat, premiat, guanyador o afavorit. No cal dir que aquests sentits sí que els inclou l’entrada agraciat del Diccionari descriptiu (DDLC), però són usos moderns i, probablement, interferits. Per tant, la divergència entre agraciat i agraciado sembla que caldria defensar-la.

La cosa es complica amb desgraciat i desgraciado. Altra vegada tenim una clara divergència. Normativament, desgraciat vol dir només: 1) que té desgràcia o mala sort, 2) que pateix desgràcies i 3) mancat de gràcia. En canvi, desgraciado, a més de voler dir tot això, també vol dir 1) mancat de felicitat, 2) poc oportú, desencertat i 3) menyspreable, referit a una persona com a insult. Entrem als exemples. ¿Puc dir que algú fa un comentari desgraciat? No ho tinc clar: jo optaria per desafortunat, desencertat o inoportú. ¿Puc dir que soc desgraciat volent dir que no soc feliç (al marge de si tinc mala sort i pateixo desgràcies)? Goso dir que sí. ¿I puc dir d’algú que és un desgraciat volent dir que és un ésser vil i menyspreable? Diria que també. De fet, diria que en català (igual que en castellà) no és el mateix ser desgraciat que ser un desgraciat: la substantivació canvia radicalment el sentit de la paraula. Ara bé, si ens refiem dels diccionaris això segon seria un castellanisme. La intuïció em diu, però, que en aquest cas són els diccionaris el que estan en falta.

stats