L’ESCUMA DE LES LLETRES

Villaró I Lluís, franquicides

És molt satisfactori comprovar que dos autors de la mateixa edat, Albert Villaró (la Seu d’Urgell, 1963) i Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1964) han fet dos llibres ucrònics on algú vol matar o mata Franco. Sembla que s’hagin ajuntat els planetes perquè aquestes dues novel·les, admirablement escrites, vagin cap a la mateixa idea o en parteixin. A més, tant en un llibre com en l’altre hi ha escenes diguem-ne fortes en relació a la mort (o no) del dictador que podrien fer-les dignes de diverses denúncies del famós delicte d’odi. Avui tots som susceptibles de ser acusats en funció d’aquest delicte. Entrem al túnel del temps. ¿I saben què? En un estat, Espanya, on se segresten llibres, es castiguen cantants, s’imputen periodistes, es fica gent a la presó per raons polítiques, i que els tribunals europeus castiguen perquè no respecta la llibertat d’expressió, resulta que no podrien tocar ni un pèl a Villaró ni a Lluís.

Delicte d’odi?

El primer té passaport andorrà, i el segon, passaport francès. No són espanyols. És casualitat? Tant és. I no és l’única. Albert Villaró, en la novel·la ucrònica El sindicat de l’oblit, s’imagina una “altra” història de Catalunya tal com ja va fer a Els ambaixadors. Reprèn el protagonista, que haurà d’investigar l’atemptat que provoca la mort del general Franco el 18 de juliol de 1936. Això, amb la novel·la situada l’any 1975, en una Europa on els soviètics són els primers a arribar a la Lluna i estan desenvolupant un pla encaminat a desestabilitzar l’Europa del sud. El llibre de Joan-Lluís Lluís Jo sóc aquell que va matar Franco, últim Premi Sant Jordi, és també una ucronia en la qual es parteix de la base que Espanya i el règim franquista victoriós a la Guerra Civil entren a la Segona Guerra Mundial al costat de Hitler. No explicarem gaire, només que les coses van mal dades quan els nazis comencen a recular a tot Europa. I tampoc desvelem gaire si diem que Franco està localitzat a Estamariu, a l’Alt Urgell, preparat per passar a Andorra. Estamariu, el poble on precisament viu Villaró. Una altra casualitat entre els dos autors: són un parell de franquicides amb passaports no espanyols i, doncs, lliures d’expressar-se. Amics, amigues, enguany, per Sant Jordi, mateu Franco dues vegades.