La frase del títol conté una ultracorrecció que l’actual divulgació normativa no ajuda a prevenir i fins i tot pot induir a cometre. Cito de la fitxa 3822/3 de l’Optimot: “Davant d’un numeral usat com a pronom s’utilitza tots, totes ; s’ha d’evitar fer servir els articles els, les davant d’aquests numerals”. La fitxa obvia que existeix la forma ells dos (o elles dues ) i que, en certs casos, és l’única correcta. Però per què “Ells dos s’assemblen” funciona i “Tots dos s’assemblen” no? Cal dir, d’entrada, que la segona frase seria impecable si tots dos s’assemblessin a un tercer. El que la fa inviable és que s’assemblin entre ells. I el mateix passa amb “es discuteixen”.

El tot o totes davant un numeral bloqueja la possibilitat d’establir relacions recíproques entre la pluralitat que conté. Això passa molt amb verbs pronominals ( avenir-se, adir-se, casar-se, divorciar-se, barallar-se, etc.) però no cal que ho siguin: “Tots dos pensen diferent” o “Tots dos tenen una relació” també són inviables.

I no cal que tots dos sigui pronom: “Tots dos germans s’assemblen” tampoc és bo. Però en aquest cas sí que podem dir “Els dos germans s’assemblen”. És quan és pronom que la norma desaconsella els dos i empeny a un tots dos ultracorrecte que trobo, fins i tot, al diccionari normatiu. El DIEC2 defineix un dels sentits d’ atracció com la tendència d’un mot a assimilar-se a un altre “quan tots dos tenen una relació sintàctica”. En aquest cas, ells dos tampoc va bé. Només serveix el subjecte elidit o l’expandit els dos mots.

Aquesta ultracorrecció l’explica molt bé la gramàtica de l’IEC (GLC) i la fa extensiva a ambdós (p. 662), però ambdós és massa arcaic i literari perquè ens pugui guiar la intuïció.

No tinc, per tant, gaire clar que l’“ambdós s’influencien mútuament” de l’entrada simpatia del DIEC2 sigui també ultracorrecte i, en tot cas, en aquest cas sí que hi podria tenir un pes la interferència, perquè jo diria que en castellà sí que és correcte “Ambos se parecen”. Podria ser que tots dos i ambdós no fossin formes tan assimilables sintàcticament.