MINÚCIES
Llegim Opinió 15/11/2019

Tothom escaldat

i
Jordi Llovet
2 min
Tothom escaldat

El resultat de les eleccions generals del proppassat diumenge va produir una sèrie de manifestacions de perplexitat -sovint més optimistes del que hauria convingut a dreta llei- que podien fer-nos pensar en unes pàgines del Càndid, de Voltaire. Al capítol 26 del llibre, aquest personatge troba, a Venècia, una colla de reis i mandataris que han caigut en desgràcia, i tots acaben la narració de les seves desventures amb la mateixa frase: “He vingut a passar el carnaval a Venècia”. Qui diu aquesta ciutat diu les diverses capitals d’Espanya i el govern mateix de l’Estat, perquè el que importa en el nostre cas d’avui és la suma de desgràcies que han caigut damunt les testes “coronades” dels presidents dels partits.

L’un diu: “Soc Ahmet III. He estat gran sultà durant molts anys [de Turquia, del 1703 al 1730, destronat pels geníssers]; vaig destronar el meu germà; el meu nebot va destronar-me a mi; van tallar el coll als meus visirs... i he vingut a passar el carnaval a Venècia”. Un altre diu: “Jo em dic Ivan. He estat emperador de totes les Rússies [Ivan VI Antonóvitx, destronat en favor d’Elisabet, filla de Pere el Gran]; vaig ser destronat al bressol mateix; al meu pare i a la meva mare els van empresonar; van educar-me a la presó... i he vingut a passar el carnaval...”. Un tercer diu: “Jo soc Carles Eduard, rei d’Anglaterra [fill de Jaume III Estuard]. El meu pare em va cedir els drets de la monarquia... A vuit-cents partidaris meus van arrencar-los el cor i els el van fregar per la cara... i he vingut a passar el carnaval a Venècia”. El que fa quatre pren la paraula i diu: “Jo soc rei dels polonesos [August III, elector de Saxònia]. He quedat privat dels meus estats hereditaris... però em resigno com el sultà Ahmet, l’emperador Ivan i el rei Carles Eduard, que Déu els doni molts anys de vida...”

Diu el cinquè: “Jo també soc rei dels polonesos [Estanislau Leczinski, sogre de Lluís XV]. He perdut dues vegades el reialme, però la Providència m’ha donat un altre estat... Em resigno igual que els altres i he vingut...”. I diu finalment el sisè: “Senyors, jo no soc de tanta condició, però tanmateix he estat rei ni més ni menys que qualsevol dels presents. Em dic Teodor [és el baró Theodor von Neuhof, que l’any 1736 va ser proclamat rei de Còrsega]... Temps enrere em deien Vostra Majestat, i ara amb prou feines em diuen senyor... Tinc por que aquí no em facin dormir a la palla, però he vingut, com Vostres Majestats, a passar el carnaval a Venècia”.

Un cop més, com ha succeït en les nostres eleccions generals, Càndid va pensar que el món no anava precisament de la millor de les maneres. I a Madrid ha començat el carnaval.

stats