UN TAST DE CATALÀ

‘Sènior’ i ‘júnior’: del llatí al castellà passant per l’anglès

Els diccionaris castellans acostumen a incorporar usos de l’anglès abans que els catalans. En part, perquè una llengua forta manlleva sense filar tan prim i, en part, perquè el castellà hispanoamericà rep molta pressió de l’anglès dels EUA. Seria el cas dels llatinismes senior i junior, que en origen són les formes comparatives dels adjectius senex i juvenis i, per tant, signifiquen “més vell” i “més jove”. Aquest sentit literal és el que fa que puguem parlar de Jordi Pujol Jr. o del turisme sènior, i també de les categories esportives sènior i júnior, que fan referència sobretot a l’edat però també al nivell professional, com quan un júnior molt bo juga en categoria sènior. Són dues accepcions que els diccionaris catalans ja incorporen i que no creen gaires problemes.

Sí que en crea, en canvi, el sentit que, partint de l’edat, ja només fa referència al nivell professional, el rang o l’estatus. Aquesta accepció -la principal ara mateix en anglès-ja està del tot integrada en l’argot es panglish que fa anar el món de l’empresa. I no cal dir que, en aquest àmbit, té una evident conseqüència a la nòmina dels empleats. “Busquemjúniors” equival, cada vegada més, a “Volem pagar molt poc”. I això fa que júnior sigui també un terme molt apreciat com a eufemisme.

La RAE ja admet sénior / júnior en el sentit de “ superior/inferior en categoría y experiencia a quienes desem peñan la misma profesión o cargo ”, i ho exemplifica amb “ analista sénior ”. Per contra, ni el DIEC ni el Termcat recullen aquest ús, que té equivalents molt diversos segons el context. Així, per exemple, un senior lecturer d’Oxford seria un professor titular a la UB, i un senior specialist, un tècnic superior. En canvi, un senior partner seria el soci majoritari o principal d’una empresa, i el senior mana gement, l’alta direcció. Pel que fa a junior, podem sortir del pas dient as sociat, en pràctiques, ajudant, subaltern, etc. Però el cert és que no sempre és fàcil trobar l’equivalència, i no seria estrany que, amb el temps, aquest ús anglès admès pel castellà entrés als nostres diccionaris.