ELS LLIBRES I LES COSES

“Quanta raó tens, memòria!”

“Quanta raó tens, memòria!” / RUTH MARIGOT Zoom

A la ratlla dels 50 anys (els compleix aquest mes), Jordi Llavina ha fet una excursió poètica al passat, una ascensió a un dels escenaris de la seva infantesa, l’ermita de Sant Pere del Puig, a la Selva del Camp, a 500 metres sobre el nivell del mar. És un retorn de 1.400 octosíl·labs titulat Ermita (Meteora). Memòria arran de terra, una terra laminosa, engrunadissa, com “alguns petits records de vida”. Tard o d’hora tots sentim la crida a reinventar-nos l’infant que vam ser, les olors i els somnis d’estiu. Cadascú amb la dosi de nostàlgia i ficció que considera tolerables.

La pujada solitària té lloc al juliol. La lletania de les cigales, el murmuri de cruixits de branques seques, el brunzit dels insectes, la fressa dels rèptils. Aquest és el silenci que acompanya el caminant en el seu viatge en el temps. I després hi ha la veu interior, més eixordadora, del nen que temptava “el gaudi estrany de tenir por”, de l’“adolescent presumptuós” que “plorava -incògnit- per ser vist” o de l’home que sempre ha escrit “per curar el tall que ens fa saber que no som res”. Un home que ara busca respostes en la natura: “Per què floreix i es fa més bella,/ una atzavara quan es mor?” “Com és sagrat, el nostre cos!/ Com la muntanya o com el riu,/ com el boscatge o com la neu./ Sagrat, tot i que es va marcint./ Tot i que es fa malbé, sagrat/ (potser per’xò encara ho és més)”.

Natura i ànima, amb el temps, que tot ho cura, com a àrbitre: “Quanta raó tens, memòria!/ Llei d’edat morta, avui no ens puny/ allò que ahir ens feria el pit”. El caminant, en arribar al cim, es descalça per coronar a poc a poc els darrers metres fins a l’ermita. Ha après “a demorar l’instant segur/ del meu plaer abans de gaudir-ne”, ara ja amo del propi temps, fins que la terra aculli el seu cos “quan sigui prou madur per caure”.

“Torno a baixar, tants anys després,/ sol, de l’ermita de Sant Pere./ (...) Proposa un viure més senzill,/ el meu poema.../ (...) els versos són la meva herència./ Llibre a través, com per un trenc,/ flueix la sang de l’existència.” Felicitats, Jordi.