Ha coincidit la publicació de tres llibres que venen a tractar el mateix problema: com aconseguir serenitat en una època com la present (i a casa nostra, més que mai). Es tracta d’ El silenci en temps de soroll,d’Erling Kagge (Edicions 62, traducció de Laura Segarra); La màgia del silenci, de Kankyo Tannier (Columna, traducció de Josep Alemany), i La paz se aprende, de Thomas d’Ansembourg i David van Reybrouck (Arpa, traducció de Javier García). En el primer cas, l’autor noruec Erling Kagge (1963), explorador i alpinista, a part d’escriptor i editor, ens planteja la qüestió del valor del silenci des de la perspectiva de la seva experiència. Te l’ofereix i et justifica el valor immens del silenci. Et ve a dir que segons com i on es planteja, el silenci té un valor gairebé revolucionari, ja que va en contra de les tendències dels temps moderns. És un llibre divulgatiu, interessant i, sobretot, seriós, que respecta el lector. El llibre de Kankyo Tannier, que és una monja budista, també acaba anant a les virtuts del silenci. Tannier parteix de la seva formació com a budista i de la seva experiència ermitana. Viu tota sola enmig del bosc. I des de la seva experiència, ensenya com els preceptes budistes et poden ajudar en un món convuls com l’actual. Tannier, en un to molt més espiritual que Kagge, a partir de la meditació, proposa exercicis diversos per canviar el funcionament interior i arribar a ser feliços. És evident que a ella li ha servit.
La pau no es regala
La paz se aprende, dels assagistes belgues Thomas d’Ansembourg i David van Reybrouck, s’aparta de l’experiència personal i s’endinsa en el camp gairebé antropològic de la cultura de la comunicació. Lliga el desenvolupament personal amb el social. Ofereix una proposta pacifista a la violència del món actual. Parla dels atemptats i ens ensenya a estar en pau amb nosaltres mateixos davant de les situacions de violència extrema i contínua que ens mostra el món cada dia. No entra a jutjar, lògicament, per què hi ha atemptats islamistes. Et diu com encarar-los a nivell personal. I en aquest sentit és molt interessant la proposta que fa sobre la compassió, que no és més que la incidència d’un concepte, també, molt actual: l’empatia. Molt recomanable.
