La frase del títol la podria dir qualsevol dels polítics que semblen haver redescobert que el menystingut dret a decidir torna a ser una fita per al sobiranisme. Però anant al que aquí toca -la reflexió lingüística-, resulta interessant perquè hi trobem tres formes no recollides als diccionaris: tensionar, desescalar i teixir ponts.

Tensionar és un verb derivat d’un nom, tensió, i forma doblet amb un verb més bàsic, tensar. Aquesta mena de doblets sovint són redundants i, per tant, innecessaris; i altres cops aporten rellevants canvis de sentit. Decepcionar, per exemple, vol dir el mateix que decebre, i potser per això no és al DIEC. Disseccionar, per contra, té un sentit molt diferent de dissecar i -encara que ha costat déu i ajuda- ja és al DIEC (¿quan serà a l’Enciclopèdia?) ¿ Tensar i tensionar volen dir el mateix? Fa de mal dir. De moment ja trobem tensionar a l’ÉsAdir, i es fa difícil canviar-lo per tensar en certs contextos i en citacions. És un verb possible en català i, per tant, serà l’ús el que acabarà decidint que entri o no als diccionaris.

Pel que fa a desescalar, no resulta fàcil prescindir-ne d’ençà que Puigdemont, influït per un editorial del Guardian, va advocar per “desescalar la tensió”. Torna a ser un verb possible en català (de fet, ja existeix en muntanyisme) i, en el context en què s’utilitza, té un sentit molt transparent. Tot i que és evident que té al darrere l’ escalate anglès, no hem d’oblidar que un dels sentits d’ escalada és “augment ràpid i sovint alarmant (del preus, de la violència, etc.)”

I acabo amb teixir ponts. En els usos metafòrics hi ha un doble nivell de significat que s’ha de mantenir congruent. Com que teixir transmet la idea de crear vincles, s’hi acaba recorrent en una expressió que té aquest mateix sentit, tot i la incongruència que provoca en el nivell literal de la metàfora. Els ponts es poden aixecar, construir o bastir, però no es poden tendir -en tot cas, s’haurien d’estendre - ni tampoc crec que sigui gaire pràctic que els teixim.