Ahir va tenir lloc a la Universitat de Barcelona la jornada sobre La literatura catalana al tombant del segle XXI. L’organitzava el departament de filologia catalana i Estudiants Per l’Animació Cultural (EPAC). Va constar de xerrades, taules rodones, espais de trobada i, al final, un recital poètic de cloenda. L’entrada era gratuïta i, a més, als professors de llengua i literatura catalana inscrits se’ls reconeixien 10 hores de formació a través de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Perfecte. Va obrir la jornada Sergi Belbel parlant de l’eclosió de la nova dramatúrgia catalana. La resta, una taula rodona dedicada a la narrativa i una altra a la poesia. Abans de res, cal lloar la iniciativa del departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. Costa molt organitzar res fora del calendari normal. Costa energia i diners que no hi ha i que cal trobar. Ara bé, posats a fer-ho, sobta un cop més l’absència de narradors.
On hi hagi un narrador mort…
A la taula sobre narrativa hi havia editors, crítics literaris, professors… i cap narrador. Sembla com si a les universitats catalanes hi hagués una mena d’al·lèrgia a l’escriptor viu. Un, que ja porta molts anys i molts llibres publicats, ha patit sovint aquesta sensació de mort en vida. Et prefereixen mort per poder estudiar-te bé. Un acte com el de la universitat, repeteixo, meritori, perd molt de pes si en una taula rodona sobre narrativa no hi ha cap narrador. Un narrador pot parlar amb coneixement de causa del procés creatiu. I no solament d’això, sinó de l’estat de la literatura que es fa i es deixa de fer. Els narradors no som només màquines productores de literatura narrativa. El mateix cas va donar-se a la important fira Liber, a Barcelona, el mes passat: es va parlar de tot, del present, de l’esdevenidor del sector editorial, de les noves formes de narrativa, etc. Repassin els participants en les desenes de taules organitzades. Ni un narrador. Pots pensar: és que es tractaven qüestions tècniques, que, pobrets, no poden entendre. Ells, que escriguin, que nosaltres farem la resta. No, amics del sector, amics de la universitat: hi tenim moltes coses a dir perquè, entre altres raons, sense nosaltres no hi ha negoci.
