Micronacions sota el microscopi (Lluís-A. Baulenas)

Graziano Graziani (Roma, 1978), escriptor i crític teatral, ha fet un llibre titulat Atles de micronacions (Males Herbes, traducció de Lucia Pietrelli), que és tot un exercici d’enyorança i de màgia. Estrictament és un reportatge continu sobre les denominades micronacions, que són estats minúsculs sorgits de les causes més variades. Per això parlàvem d’enyorança: aquestes 56 nacions minúscules ens porten a un estadi anterior de la humanitat, quan encara hi havia nacions per fundar i racons per descobrir. Tots els casos parlen d’epopeies humanes gairebé personals, accions d’algú que, com Ikea, declara la república independent de casa seva. S’aprofita el fet d’estar en aigües internacionals, o tractar-se d’un illot deshabitat, o simplement, el pati de casa. Els estats normals on s’encabeixen responen amb la ignorància en general, tret de llocs veritablement democràtics on, sense despentinar-se, davant d’un ciutadà entestat a declarar la independència de casa seva, com amb els bojos, li segueixen el corrent (cas detectat a Austràlia). Aquest llibre és un compendi dels més variats Quixots que hagin pogut existir. De Davids contra Goliats. De gent incapaç de suportar el que considera una injustícia flagrant i es rebel·la proclamant la independència. També, de gent que hi veu una font de negoci. N’hi ha que duren hores, n’hi ha que dies i n’hi ha que anys sencers. Tot depèn de la paciència de l’estat que es consideri amputat.Llibre de viatges especialGraziani ens ofereix també una mena de llibre de viatges del tot original perquè recorres alhora somnis, territoris reals i anhels. És una enciclopèdia bàsica de la utopia, la mateixa que Verne ens novel·lava a Els nàufrags del Jonathan. Marxem de casa per instaurar un nou ordre. Una nova Ítaca. És un llibre de viatges ben curiós, ja que no té cap ordre especial (de micronacions n’hi ha arreu del món) però que l’obris per on l’obris et transporta a un món particular. No posem exemples concrets perquè volem deixar que el lector interessat se’ls trobi. N’hi ha per donar i per vendre. L’avantatge que té Atles de micronacions és que pot deixar-se i recuperar-se un cert temps després: sempre s’entra en un micropaís nou, tant o més curiós que l’anterior. Bon viatge: i sí, tots els casos han sorgit després d’una DUI!

Micronacions sota el microscopi

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Escriure en ‘catanyol’: reflex de la realitat o mal presagi?

Els dos grans errors (i el gran encert) de Josep Pla

Més trist seria no haver-hi entrat mai

Més continguts de llegim

Cosmopolites

La cisfòbia, la transfòbia i els perills de la simetria

Les caricatures tenen por

Crítica? Quina crítica?

La vida cruel

El talent excessiu d’Isaak Bàbel

Un clàssic de la literatura kurdosiriana

El Nadal de traca i mocador d’Ali Smith