AIXÒ NO CAL DIR-HO

Marsisme

Juan Marsé a Barcelona durant la diada de Sant Jordi del 2016 / MANOLO GARCIA Zoom

“A sí, con el tiempo y casi sin darme cuenta, el escenario vital de mi infancia se me fue convirtiendo poco a poco en un paisaje moral, y así ha quedado grabado para siempre en mi memoria ”. Tota la literatura de Juan Marsé és una obra moral. Ho diu ben clar en aquest paràgraf d’ El embrujo de Shanghai, una novel·la que Marsé va escriure creuat l’agrest confí dels 60 anys. En una entrevista que, temps abans, havia fet a la tele, Marsé va deixar anar que, més que pertànyer a unes circumstàncies de la vida, la seva literatura procedia de llegir els escriptors. Escriure és per sobre de tot un acte d’immoralitat. I, per això, fer-ho es converteix en un permanent xantatge ètic. Trair el lector, i sobretot trair-se un mateix, no es fa amb els temes sinó fent trampa al moment d’escollir una paraula, de posar una coma, les quals no són les veritables. Cada lletra, cada caràcter que es posa al paper porta al darrere un abisme moral. Juan Marsé era de la gent que mai no fa trampes en res.

Aquesta autenticitat de Marsé no hi és en la llum, l’enlluernament que pot causar un personatge com el Pijoaparte. La seva veritat es troba en les ombres. Marsé va ser un escriptor de tota mena de foscors: les dels carrers més humils, les de dins de les cases de la gent normal i corrent, les de les vides dels personatges i les del país i la ciutat on ells i l’autor vivien (és a dir, les de la guerra i el franquisme), les de la seva pròpia biografia i el secret dels orígens i, evidentment, les de l’obscuritat màgica dels cinemes. Si anem a una altra literatura, tota aquesta foscor la trobarem a les novel·les de Patrick Modiano.

Sovint es parla de la gran novel·la de Barcelona. Tota l’obra de Marsé és una gran novel·la de Barcelona. Però, a més, Marsé va crear un gran personatge simbòlic de la ciutat, que és el Pijoaparte. El Pijoaparte és Barcelona com Woody Allen és Nova York. Amb la generació de Marsé, i la següent, Barcelona va proporcionar al món de les lletres tres dels més grans personatges literaris de la ciutat, als quals queda lligada per sempre. Són el Pijoaparte, de Marsé; el Pepe Carvalho, de Vázquez Montalbán, i el Gurb, d’Eduardo Mendoza. Barcelona ha estat sempre una barreja de desplaçats i extraterrestres.