OBRO FIL

Llistes

Llistes / GETTY Zoom

“S’acaba la dècada!”, declamen els responsables dels suplements literaris i culturals dels diaris mentre fustiguen els seus redactors i col·laboradors perquè elaborin llistes i més llistes: els deu millors discs, les deu millors novel·les, els deu millors poemaris, les deu millors pel·lícules... Serveixen d’alguna cosa, aquestes llistes? Ordenen, classifiquen, jerarquitzen, fan enfadar, omplen d’orgull... Però aporten matís, gruix o ambigüitat? Més aviat al contrari. I la majoria de les vegades repeteixen vicis: es fixen en obres que ja havien gaudit d’atenció o, de manera màgica, premien els col·laboradors del mitjà on apareixen. Per què ens agraden tant, doncs? A mi, la primera: cada any llisto llibres preferits, els ordeno i els torno a ordenar, fins que em queda una mena de recorregut de per on he circulat literàriament els darrers dotze mesos. A vegades són autopistes rectes i monòtones, més sovint tot de camins que es bifurquen i s’encreuen contínuament.

Però és que de llistes n’hi ha moltes més: les d’anar a comprar, les de tasques per fer a casa, les de factures per cobrar, les de projectes per encetar, les de noms de personatges per adjudicar a aquella novel·la o a aquell conte. I de més especials: les d’alguns quadres d’Ignasi Aballí, que són fets a partir de retalls de diari que guarda des de fa anys en capses, classificats per paraules -nononono, negronegronegronegro-. Les que van recopilar Joe Brainard a Me’n recordo i Georges Perec a Je me souviens, llistes de frases que descriuen records que activen records que activen encara més records.

I les llistes que elaboraven els avantguardistes per als seus manifestos futuristes o dadaistes, com el nostre Manifest groc : denunciem, prevenim, sabem, vivim, ens reclamem. Quan la llista fa evident el propi mecanisme, quan martelleja el recurs de la repetició fins que ens en fa conscients, és quan passa d’exercici taxonòmic a proposta artística. Ja ho deia Tristan Tzara: “Dada no significa res i tot burgès se sent dramaturg”. Aquestes són les llistes que voldríem veure publicades a les pàgines dels nostres diaris!