Aquesta setmana, el filòsof i professor Agustí Alcoberro i Pericay comentava des de Facebook un àudio que havia escoltat de France Culture a partir d’un article del magazín literari Livres Hebdo. Deia: “A França l’any 2018 s’han venut 900.000 exemplars de llibres en paper menys que el 2017, que ja va ser un any fluix de vendes […]. Vistes des de Catalunya les xifres de lectura franceses semblarien estratosfèriques […]; però la sensació que la lectura (llibres, diaris, revistes) està en hores baixes arreu és òbvia. Hi ha en marxa un canvi cultural o és alguna cosa més bèstia?” Estimat amic Agustí, tal com intueixes, el que està en marxa és un canvi més bèstia. Tenim al davant un canvi de paradigma, un nou cicle de la humanitat on l’acte de llegir, simplement, no existirà. I per tant, la capacitat d’adquirir plaer o coneixements o totes dues coses a partir de la lectura haurà passat a la història. Es farà d’una altra manera. Ara tot just som al començament.
Xips de lectura
Cal fer una mica de ciència-ficció? Fem-ne, però compte que ho tenim tombant la cantonada: per què llegir si ens podrem inserir la informació al cervell pels mitjans més diversos? La lectura porta inherent la privacitat (a diferència del cinema, per exemple). Estimar la pròpia privacitat és una manera de presentar-se davant la vida, encara que anys enrere fos llegint novel·letes de Corín Tellado. Com ens enfrontem a aquest canvi, que implica la pèrdua de la privacitat? No tant perquè ens toqui a nosaltres (que no ens tocarà per edat) sinó perquè tocarà als nostres fills i nets. No només la lectura, Agustí, està en hores baixes, sinó que aquest fet n’amaga un altre de crucial: les xifres de vendes les mantenen els mateixos, els que compren (comprem) llibres. No es renoven els compradors. L’estadística és enganyosa perquè, un dia, de cop i volta, els que compren llibres ja no hi seran. I darrere hi haurà el buit. Uns, els que expliquem històries, continuarem fent-ho però segurament des d’un altre canal. Els altres, els que reben històries, continuaran rebent-les, però des d’un canal molt i molt diferent. Les revoltes culturals associades amb profundíssims interessos industrials tenen molts camins. No els podem abastar tots. Mentrestant, gaudim tant com puguem del moment, més que mai.
