Segons el DIEC2, i la majoria de diccionaris, aflorar té dues accepcions. Una de literal: “Aparèixer a flor de terra (una planta, una substància mineral, etc.)”. I una de figurada: “Començar a manifestar-se (una discrepància, uns sentiments, etc.)”. Com passa algun cop, la definició del DCVB -“sortir a la superfície (de la terra, de l’aigua, etc.)”- és més ajustada, ja que no ho limita a la superfície terràqüia. Un ús habitual d’aquest verb relativament modern -ens ho fa saber Joan Coromines- fa referència a les aigües que sorgeixen al fons d’un pou. En tot cas, cap d’aquestes definicions la devem a Fabra, que no va incloure aflorar en els seus diccionaris.
Ara el trobem sovint als titulars. La constant detecció de corrupció va lligada a aquesta idea de fer sorgir el que està amagat. Però de la mateixa manera que no sorgim el que està amagat, sinó que ho fem sorgir, sembla que tampoc podem aflorar els milions del frau, sinó que els hem de fe r aflorar. I dic sembla perquè encara que avui cap diccionari admet aquest aflorar transitiu no seria la primera vegada que la pressió de l’ús-incloent-hi, esclar, l’ús castellà-amplia la norma. La RAE, des de la 23a edició (2014) del seu diccionari, admet l’accepció transitiva d’ aflorar : “ Hacer salir algo a la superficie ”.
En aquesta deriva, aflorar té a qui seguir: cessar i avortar. Perquè per molt que el DIEC2 encara no ens deixi cessar ningú ni ens permeti avortar conspiracions, l’ésAdir i altres llibres d’estil dels grans mitjans ja fa temps que accepten aquests usos.
Contra el cessar transitiu s’argüeixque és un eufemisme de destituir. I es diu com si els eufemismes no tinguessin dret a viure i no formessin part de la comunicació. Doncs no, justament perquè cal poder destituir eufemísticament necessitem aquest cessar. Pel que fa a avortar, encara hi ha més raons per fer el pas. I, de fet, només falta fer el pas que va del món digital al real. Avui la norma ja ens autoritza a avortar un programa informàtic abans que finalitzi. No crec que trigui gaire a deixar-nos avortar un pla o un projecte vital.
