MINÚCIES
Llegim Opinió 22/03/2019

‘Ismes’ parcials

i
Jordi Llovet
2 min
‘Ismes’ parcials

Ara fa pocs dies, un estol del que s’anomena “moviment animalista” va entrar en una cort de porcs, a Vilobí d’Onyar, per veure si els porcs i les seves cries hi tenien una vida saludable, agradable, confortable. L’amo de la cort hi va anar i els va dir, senzillament, que anessin a escampar la boira; tota la vida ha criat porcs, els engreixa, després els ven, els maten i nosaltres ens els mengem en forma de llom, pernil, orelles o cap i pota. Res a dir amb aquesta visita, però que quedi clar que la ciutadania té el dret a menjar el que li agradi.

Simultàniament, grans aglomeracions de dones es manifestaven per demanar, legítimament, un tracte igual que el que reben els homes en els seus llocs de treball, i més drets que encara els són estranys. Res a dir-hi.

No falta gaire perquè masses massificades de gais, lesbianes, transsexuals, bisexuals i trisexuals es manifestin pel sol goig de manifestar-se, encara que és un fet que les lleis ja els emparen des de fa temps. No hi ha res a dir: tothom té dret a manifestar-se pels carrers per expressar una opinió, o per fer-se visible.

Grups de pressió contra el tabaquisme -que tantes hores d’alegria dona als fumadors- sembla que volen aconseguir que no es fumi dins d’un cotxe mentre circula: els acompanyants, en especial els nens, podrien ressentir-se’n. Molt bé. Ja pararem a les àrees de servei.

Una altra colla es manifestarà contra el canvi climàtic -ara ja és obvi que està alterant la vida al planeta Terra- i tota persona assenyada i informada estarà d’acord amb les seves reivindicacions.

Però ens fem una pregunta: ¿on són els moviments organitzats, com ara els sindicats o els partits polítics, que tradicionalment proposaven a tota la ciutadania un programa de reformes global, estructurat i sistemàtic, que apuntés a allò que Jeremy Bentham va considerar el primer deure de tota vindicació en el terreny vari de la polis: màxima felicitat per al percentatge més gran possible de població? ¿Qui s’organitza harmònicament per lluitar contra tota mena de desigualtats i d’injustícies que es donen al món, inclosos orgànicament els ismes parcials que hem esmentat?

A manca d’una idea global de com ha de funcionar una res publica, a manca d’un compromís d’homes i dones pels problemes d’ordre social, educatiu, sanitari i tantes altres coses, només emergeixen associacions per reivindicar parcel·les molt petites de la nostra vida quotidiana. Sembla que la llei actual de les activitats públiques passa solament pel lema “Cadascú per on l’enfila”.

stats