MINÚCIES

Herralde

Herralde / ACN Zoom

Hi ha una frase a la Fenomenologia de l’esperit, de Hegel, que diu literalment: “ Am Anfang ist das Resultat ”, és a dir, a l’inici de qualsevol cosa ja es veu com acabarà. Així volem començar avui aquesta columna dedicada a Jordi Herralde, fundador i editor d’Anagrama.

Fa pocs dies rebia a Barcelona la Medalla d’Or al Mèrit Cultural, i acabava de celebrar un acte en què, juntament amb Beatriz de Moura i altres editors, posava la documentació i les correspondències de la seva llarga carrera com a editor al servei d’una entitat pública. No cal recordar que l’any 2002 va ser distingit amb el Reconeixement al Mèrit Editorial a la Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic), l’any 2003 amb el Premio Nazionale per la Traduzione del Ministerio per i Beni Culturali d’Itàlia, l’any 2005 amb la distinció d’Oficial d’Honor de l’Excel·lentíssim Orde de l’Imperi Britànic i el Premi Grinzane Editoria, i que l’any 2006 va ser nomenat, a França, Commandeur de l’Ordre des Arts et des Lettres. Afegim-hi molts altres premis i honors rebuts a Espanya i Catalunya, tants que jo mateix, que l’aprecio per ell mateix i per la seva dona, aquella resplendor anomenada Lali Gubern, no seria capaç de recordar-los tots. Si Herralde es posés totes les medalles que representen aquestes distincions, semblaria un militar d’alta graduació, carregat de mèrits, després d’una guerra mundial.

Però tornem al principi de la columna: Herralde ha estat honorat per diversos països i entitats, però la nostra idea és que tots aquests honors -en el seu cas com en d’altres casos d’homes i dones de gran vàlua- els podia haver rebut tot just començar la seva carrera com a editor, publicista, escriptor i promotor d’una sèrie d’autors que va editar i promocionar. Com deia el filòsof, al principi de la carrera d’Herralde ja es veia que els resultats serien els que han estat. És un fet, de caràcter intuïtiu, que d’una persona sovint es pot tenir una alta opinió projectada en el futur quan tot just comença a mostrar a la societat, i en especial a la república de les lletres, una actitud, uns valors, una manera de fer, una perseverança, una competència i una dignitat tals, que haurien de ser premiats, com qui diu, per endavant.

De fet, els autors que ell ha editat amb cura especial, o que ha descobert obrint-los una fèrtil perspectiva, li han observat fidelitat i confiança des de bon començament. En el nostre cas li oferim avui, renovades, una admiració i una amistat que té més de quaranta anys d’existència.