Barcelona

Fred i calor, els opòsits dels enamorats

Un dels exemples més antics dels contraris causats per l'enamorament es troba en un poema de Safo

Amor d'abans Zoom

Els enamorats experimenten sensacions que van del fred a la calor, de l'èxtasi a l'embranzida, de la calma a la tempestat. Són els famosos opòsits, molt presents a tota la literatura, però d'una manera especial a la poesia amorosa. Un dels exemples més antics d'aquests contraris causats per l'enamorament –potser el més antic de tots– es troba en un dels poemes més ben conservats de Safo (segles VII-VI aC), de la qual, per desgràcia, essent com és una molt gran poetessa, només ens n'han pervingut passatges i fragments.

En el poema que s'inicia amb el famós vers "Igual que els déus em sembla ser aquest home...", Safo lloa el futur marit d'una de les seves noies estimades, però, engelosida, manifesta igualment el seu desassossec pel fet que la perdrà quan la noia es casi. I expressa així aquest sentiment d'enamorada: "Ni una paraula no em ve a la boca ... una fina foguerada em recorre la pell ... m'agafa una suor freda, em guanya la tremolor". Fred i foc es fonen en la definició d'un sentiment que, en la història de la literatura, s'ha trobat en qualsevol temps i qualsevol país.

Per quedar-nos amb un exemple del segle XVIII, l'òpera de Mozart Les noces de Fígaro (1786) presenta també aquesta mena d'opòsits, amb l'èmfasi que escau a la gran comèdia operística. És l'ària de Cherubino Voi che sapete, del segon acte de l'obra. El minyó s'adreça a dues dones ja fetes per mirar de saber si els sotracs emocionals i físics que sent de vegades són allò que se'n diu "amor", mena d'afecte al qual les dues dones ja estan avesades. I diu: "Sento un afecte ple de desig, / que ara és dilecte, ara és patir. / Tota ara em glaço, i després, / sento que el cor se m'encén... No trobo pau, de nit, de dia; / Ma pur mi piace languir così" .

Aquestes Noces posseeixen més d'un argument, i tots són envitricollats: l'amor esblaimat del comte per la comtessa; l'atracció que desperta Cherubino en homes i dones; les intrigues i sorpreses entre una llarga sèrie de personatges; el dret de cuixa a punt de desaparèixer al temps de Mozart, resta d'un costum feudal que encara avui pretenen conservar alguns bestiotes, etcètera. Considerada aquesta òpera de dalt a baix, se'ns acut que està dominada per un sol element, l'amor, sota diverses perspectives: el despertar a l'amor; l'amor quasi matrimonial; el declivi de l'amor entre marit i muller; la reclamació de sexe sense amor; la infidelitat agosarada...

I tot ben garbellat emergeix la figura de la gran poetessa arcaica, Safo, per a la qual l'amor semblava fet, inevitablement, d'opòsits i de contradiccions irresolubles. Ahir, com avui.