El fet que el català i el castellà siguin llengües molt semblants pot fer perdre de vista que són, tanmateix, llengües diferents i que, per tant, un excés de literalitat pot induir a males traduccions. N’és un bon exemple traduir “El dia 1 d’octubre s’ha de celebrar el referèndum” per “ debe celebrarse ”. Com deia en un informe pericial Gemma Rigau, en el context del document dels Mossos on apareixia, “s’ha de celebrar” equivalia a “se celebrarà”, és a dir, constatava que un fet succeiria i no expressava cap idea d’obligació.

Volent agafar un camí semblant, l’IEC ha deixat entendre a TV3 que pot utilitzar exiliat en català perquè té un significat diferent d’ exiliat exiliado. ¿És cert això? Jo diria que en aquest cas agafa el rave per les fulles. Les fulles serien les diferències entre la definició d’ exiliado al DRAE (“ expatriado, generalmente por motivos políticos ”) i la d’exiliat al DIEC (“que viu fora de la seva pàtria, voluntàriament o per força”); i el rave, el concepte que els parlants de totes dues llengües tenim al cap.

Quan la Junta Electoral dictamina que l’ús d’ exiliar-se, exili o exiliat vulnera la neutralitat informativa, diria que el que rebutja són, sobretot, els motius polítics a què acostumem a associar aquestes paraules. I aquests motius els recull el DIEC a les entrades exili (“Expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics”) i exiliar-se (“Anar-se’n, voluntàriament o obligat, del propi país, sobretot per motius polítics”).

El fet que no apareguin a l’entrada exiliat és, doncs, anecdòtic. Tot parlant competent del català associa exili a aquests motius (encara que, com passa en castellà, no siguin els únics possibles), i és aquesta l’associació que no veu “informativament neutral” la Junta Electoral. També és irrellevant el “voluntàriament o obligat”, un simple afegitó que no contradiu les definicions del DRAE.

Ara: que exiliat i exiliatexiliado, perquè és obvi que hi ha polítics catalans que s’han hagut d’expatriar per motius polítics.