MINÚCIES

Essencial

Essencial / FIRMA FOTO Zoom

Què sembla essencial a una persona és molt diferent del que pugui ser essencial en un país per no enviar-lo a la més gran ruïna. Els responsables de controlar les normes d’aïllament, de fer-les més laxes o no, i d’establir qui pot anar a treballar i qui no, estan en relació directa amb el pes que tindria, sobre l’economia, l’aturada absoluta d’una sèrie de serveis. Per això s’ha encunyat el terme d’ essencials per designar una sèrie de feines. Una d’elles és essencial de debò: poder proveir-se d’aliments. Una altra només és essencial per als fumadors, i per això es mantenen obertes les tabaqueries i els estancs. Que els gossos surtin a passejar és essencial per a ells, i una sort per als seus propietaris.

Però hi ha, almenys, dues menes d’establiments que estan tancats i que resulten essencials per a un nombre no menyspreable de la població. Són dos espais públics on les aglomeracions no s’han produït des de fa molts anys i on algú, a la porta, podria haver regulat el pas dels visitants, exactament igual com fan a les botigues de queviures.

La primera mena d’establiment que hauria pogut romandre oberta són les esglésies. Hi va molt poca gent, des de fa una colla d’anys, i no hauria comportat cap problema que, asseguts els fidels l’un en un banc, l’altre dos bancs enrere o endavant, poguessin complir un dels preceptes litúrgics més ben assentats en la religió catòlica, com ara la missa dominical, més encara la del Diumenge de Pasqua, en què els creients, almenys un cop l’any, estan obligats a combregar.

La segona mena d’instal·lació pública que hauria pogut quedar oberta són les biblioteques i les llibreries. No tot es troba a la xarxa, i sempre pot existir un lector que s’enderia, en moments de crisi, a llegir una cosa rara. ¿Penseu que internet o Amazon el proveirà, posem per cas, del Virgilii Maronis Bucolica, Georgica et Aeneis, editada preciosament per Baskerville l’any 1757? No l’hi trobarà. ¿I si li ve de gust adelitar-se amb el text i les làmines (ah, Vanderbank!) de l’edició del Quixote, de Tonson, Londres, del 1738? Només el trobarà en una biblioteca principal o nacional. ¿Què em direu de l’enginyer que, en un rampell, desitjaria llegir aquests dies el famós De rerum inuentoribus libri octo, de Polydorus? Ho té cru.

Facin el favor d’obrir llibreries i biblioteques! És material, essencial i substancial.