UN TAST DE CATALÀ

“Em sap molt de greu que siguis en aquesta situació”

Quim Monzó ha rebut la carta en què Jordi Cuixart li fa saber que és el 50è Premi d’Honor. I la frase del títol forma part del seu intent, infructuós, de contestar-li. Poc abans, Monzó ha remarcat un fet insòlit: “Cuixart és a la presó”. En totes dues frases, el genial contista s’ha autocorregit. En la parla espontània d’un barceloní, Cuixart estaria en una situació i estaria a la presó. La segona correcció és pertinent: respon a la norma i al lògic esforç per adequar-se a un registre formal i genuí. La primera, en canvi, és una ultracorrecció. No ho dic com un retret. Jo mateix hi podria incórrer si, havent d’improvisar i sabent que em graven, m’esforcés a parlar bé. Ho dic per explicar per què és correcte i adequat dir que estem -i no pas que som- en una situació determinada.

El perquè de tot plegat és que la presó és un lloc, un espai físic; i que una situació -per paradoxal que pugui semblar- no ho és: és un estat del subjecte. Si algú ens pregunta “On és Cuixart?”, podem contestar “A la presó”; no podem contestar “En aquesta situació”. Els estats van amb estar i de vegades també amb trobar-se -“Es troba en aquesta situació”-, però trobar-se és un verb menys àgil i convé no abusar-ne, per més que ens angoixi fer una mala tria entre ser i estar.

La frontera entre llocs i estats pot arribar a ser molt prima. Per exemple, Jordi Cuixart és a la presó, però ¿és en presó preventiva? Clarament, no. Està en presó preventiva i, fins i tot, està en presó, perquè en presó (preventiva) torna a no ser un lloc: és un estat. I això mateix ho podem aplicar a subjectes inanimats: “El llibre és a l’armari de dalt i està en venda”. Fixem-nos que, tot i que en sol indicar estats i a llocs, també hem de dir que el llibre està a la venda, perquè a la venda no és mai un lloc.

La ultracorrecció la provoca el fet que preposicions d’origen locatiu indiquin estats. Una de molt estesa -la sento sovint en les retransmissions esportives d’un altre Quim-és ser a punt. “Els jugadors són a punt de saltar a la gespa”. No, mestre, estan a punt de fer-ho.