L’ESCUMA DE LES LLETRES
Llegim Opinió 13/01/2018

Elogi de Sue Grafton

i
Lluís A. Baulenas
2 min

La mort de Sue Grafton (1940-2017) ha passat una mica desapercebuda. Les causes poden ser diverses. Bàsicament que es tracta d’una escriptora de novel·la negra i que va traspassar el dia 29 de desembre, quan tots els resums necrològics del 2017 ja s’havien fet. Cal recordar Sue Grafton per la seva originalitat i creativitat. Es va inventar un nou tipus d’investigador privat i això és important en un camp on totes les possibilitats ja semblaven exhaurides. La Kinsey Millhone és una noia jove, moderna, no especialment guapa, però sí atractiva, que li agrada portar texans ajustats, viu sola en una mena de garatge, circula amb un Volkswagen escarabat, té canvis d’humor bastant considerables i es busca la vida a la societat californiana dels 80. Sue Grafton ens va començar a arribar als noranta, de la mà de Tusquets, i entre el 2001 i el 2007 se’n van publicar sis novel·les en català. En paral·lel, Tusquets l’ha seguit publicant en castellà.

Detectius diferents

Formava part de la nova fornada d’escriptors que havien pres el relleu dels autors nord-americans de l’època daurada de la novel·la negra i que estaven destinats a demostrar que després de la mort de l’últim dels clàssics, Ross Macdonald, el 1983, encara hi havia camp per córrer. En aquesta època, a part d’ella, també ens van arribar Walter Mosley (1952) i Michael Collins (1924-2005). I una dada curiosa: tots tres creen detectius diferents. Mosley agafa el relleu de Chester Himes i inventa l’Easy Rawlins, un investigador negre murri i sentimental que, si cal, utilitza els tòpics dels blancs sobre els negres per arribar dissimuladament on li interessa (es fa passar per porter d’un edifici del qual és propietari). Collins segueix més fidelment l’estil de la novel·la negra clàssica. Al seu detectiu, Dan Fortune, una mena de Marlowe dels vuitanta, li falta un braç, cosa que dona lloc a mil situacions imprevisibles.

La literatura de Grafton ens arribava amb una més que interessant força descriptiva d’ambients i individus, una de les claus per triomfar a la novel·la negra amb una detectiu jove i guapa que havia de lluitar contra els clixés i els apriorismes d’un lector acostumat als telefilms i al qual es fa difícil de sorprendre. Si ets lector de novel·la de detectius i no la coneixies, val la pena fer-ne un tast, et sorprendrà.

stats