Pànic, Extinció, Chronos, Mai Més: el màrqueting editorial sembla que cedeix a l’evidència i comença a dir les coses pel seu nom. Si el 2019 és l’any que arrenques una aventura editorial, com fan els editors valents que hi ha darrere d’aquests quatre projectes, per què no posar-li un nom apocalíptic? Ja van avisar el 2012 Ramon Mas i Ricard Planas, els responsables de l’editorial de ciència-ficció i contracultura Males Herbes: les males herbes, les que cal arrencar tothora, les que creixen als marges de la correcció i dels camps ben llaurats de la narrativa realista. També: les que no moren mai. Però eren altres temps, encara que només faci set anys. Avui tothom ha entès que les coses van mal dades de debò i, si no, llegiu El planeta inhóspito, l’assaig de David Wallace-Wells que assegura que ja no salvarem el planeta a base de petits gestos individuals -obrir una editorial, anar a la llibreria del barri, comprar préssecs de temporada- i que només un canvi radical a nivell global podria provocar un tomb decisiu. Encara que no el publiquin cap d’aquestes editorials (ho fa Debate en castellà), és el llibre més terrorífic que hi ha avui a les llibreries: no només explica que el món s’acabarà aviat, sinó que ho explica amb un luxe de detalls climatològics que fa posar els pèls de punta.
Gerard de Nerval, J.K. Huysmans, Roland Topor, Daniïl Kharms, Octavia Butler, Clifford D.Simak, Suzette Haden Elgin: tots aquests autors es podran llegir en català gràcies a les editorials de l’apocalipsi. La majoria són autors clàssics, oblidats, secrets, o dones, que vindria a ser una combinació dels tres adjectius anteriors. D’altres, els de l’editorial Mai Més, són més comercials, però molt “de gènere”, és a dir que no s’aparten d’unes coordenades molt específiques i són considerats “menors” pel Gran Cànon. Però tots responen al mateix moment espiritual, segurament un dels signes del nostre temps: la sensació que el món, tal com l’havíem conegut fins ara, té els dies comptats, i que no hi ha temps per perdre. No m’estranyaria que les seccions de Nature writing que havien anat sorgint en diverses llibreries, plenes de llenyataires forçuts i caminants per la taigà, acabin substituïdes per seccions d’ Apocalipsi, plenes d’ermitans decadentistes, treballadors sobreexplotats, gossos i robots.
