HE LLEGIT NO SÉ ON

Aquest llibre tracta d’una catàstrofe

Aquest llibre tracta d’una catàstrofe / THE RODGERS & HAMMERSTEIN ORGANIZATION Zoom

Hi ha lectures que sempre més et saps de memòria

“Vull que ho sàpigues des de la primera ratlla: aquest llibre tracta d’una catàstrofe”. Així comença una de les novel·les que, de petita, em van alimentar les ganes de no parar mai de llegir. Vaig descobrir l’autora sueca Anna-Greta Winberg després d’haver guanyat amb la classe un dels premis Baldiri Reixac. Amb l’import del guardó ens podíem comprar dos llibres per cap, i vam anar a triar-los a la llibreria Ona de Barcelona. Allà ens vam trobar l’admirat Xesco Boix, que ens va ajudar a fer la tria. Seguint la seva recomanació, em vaig quedar Sadako vol viure, de Karl Bruckner, la història d’una nena víctima de les radiacions d’Hiroshima. I seguint la meva intuïció, també em vaig endur cap a casa Quan un toca el dos, d’Anna-Greta Winberg, la història d’una noia que afronta alhora la separació dels pares i l’adeu a la infantesa. Aquell mateix vespre, la Winberg havia escalat fins al cim del rànquing dels meus escriptors preferits.

El top ten d’autors de seguida se’m va renovar, perquè d’adolescent ja em vaig enamorar de Rodoreda i de García Márquez, però recordo amb tant d’afecte l’idil·li amb la Winberg que encara puc recitar de cor els primers paràgrafs de Quan un toca el dos. A partir d’ara la meva memòria ja no coincidirà amb els exemplars de les llibreries, perquè acaba de sortir una nova edició d’aquesta novel·la, amb la traducció revisada per Josep Maria Custòdio (el mateix traductor de l’edició del 1981 a La Magrana), i l’inici actualitzat és aquest: “T’aviso des de la primera ratlla”. L’advertència que ve a continuació és idèntica, això sí.

Novel·les per als que deixen de ser nens i encara no són adults

La literatura infantil té tot el sentit de l’univers, però la necessitat d’una literatura etiquetada com a juvenil és més qüestionable. Un adolescent ja pot llegir de tot, i tant. Ara bé, jo em recordo simultaniejant amb alegria lectures a mida -d’Els Grumets de la Galera, de L’Esparver de La Magrana, de La Xarxa de Publicacions de l’Abadia de Montserrat- amb llibres sense marca d’edat. I celebro que L’Altra, l’editorial d’Eugènia Broggi, s’hagi animat a treure una col·lecció adreçada als lectors que estan deixant de ser nens. Es diu L’Altra Tribu i s’ha estrenat amb dos títols remarcables: Quin dia tan bèstia!, de la compositora i escriptora Mary Rodgers (en què una nena es desperta convertida en la seva mare, amb traducció de Maria Antònia Oliver revisada el 2018), i Quan un toca el dos, d’Anna-Greta Winberg. En el mateix catàleg, El dia dels trífids, de John Wyndham, i La crida del bosc, de Jack London, conviuran aviat amb novel·les d’Antoni Garcia Llorca i de Pep Puig.

Aquells grumets ara són capitans, i calen nous referents

L’entrada en joc de L’Altra Tribu coincideix amb una ambiciosa recuperació del segell Els Grumets de la Galera per part del grup Enciclopèdia Catalana, que inclourà la reedició en facsímil de cinc títols catalans clàssics: El zoo d’en Pitus, de Sebastià Sorribas; La colla dels deu, de Joaquim Carbó -es va publicar fa 50 anys-; En Roc drapaire,de Josep Vallverdú; Dídac, Berta i la màquina de lligar boira,d’Emili Teixidor; i La història que en Roc Pons no coneixia, de Jaume Cabré. “Aquells grumets ara són capitans, i volem convidar autors contemporanis a escriure novel·les infantils i juvenils que puguin ser referents per a les noves generacions”, m’avança Ester Pujol, directora editorial d’Enciclopèdia Catalana. Més detalls, al març.

Es diu que els adolescents no llegeixen, que les xarxes socials i les sèries i bla bla bla, però m’ho crec a mitges. En conec més d’un que es refugia entre llibres per desconnectar del mòbil i del món sencer.