MINÚCIES

Apocalipsi

Quan gairebé cap dels vivents a la Terra ja no ha tingut temor de Déu, ha arribat un petit senyal de la fi dels temps, el coronavirus. De fet, és un virus menys perniciós que la grip espanyola, que l’any 1918 va matar prop de cinquanta milions de persones només a Europa, però que s’ha escampat i sembla que s’escamparà arreu fins a convertir-se en una pandèmia. En els temps en què la gent, les religions i les filosofies consideraven la contingència de l’ésser humà -tampoc no cal considerar la cosa gaire a fons, perquè és una evidència que tothom es mor un dia o altre-, les pitjors epidèmies eren entomades com una prova del poder absolut dels déus o de la mera biologia. Ara, com que el mite del progrés i les noves tecnologies han fet creure al personal humà que no ens hem de morir mai, un virus petitet, que mata menys que la grip, ha fet saltar totes les alarmes: “Òndia! Som mortals!”, com si això no fos un destí per a la humanitat perfectament plausible.

A l’exili de Patmos, sant Joan va escriure un Apocalipsi -un dels llibres més insòlits de la Bíblia, juntament amb el Cohèlet - on va desgranar amb tot detall l’arribada del “regne dels mil anys”, és a dir, l’inici devastador de la general ruïna de l’orbe terrenal. Al capítol 18 s’hi llegeixen desventures tan clares com aquestes, que fan referència als mercaders de Babilònia (justa equivalència, avui, dels capitalistes del món sencer): “Els mercaders que ella havia enriquit s’aturaran lluny, per por del seu suplici, ploraran i es lamentaran dient: «Ai, ai, la gran capital, vestida de lli, de porpra i escarlata, adornada amb or, pedres precioses i perles! En una hora s’ha perdut tanta riquesa!» [...] Després un àngel poderós va aixecar una pedra grossa com una mola de molí i la llançà al mar tot dient: «Amb la mateixa violència serà precipitada Babilònia, la gran capital, i no la trobaran mai més» [...] I és que tu comerciaves amb els que dominaven el món i enganyaves tots els pobles amb les teves bruixeries”.

Avui el món sencer -llevat d’unes quantes terres de l’Amazònia i de l’Àfrica subsahariana-és una dilatada, rodona Babilònia. I aquesta epidèmia, no excessivament maligna, ha vingut per recordar als homes que un dia vindrà l’apocalipsi de debò, amb set segells i set trompetes, i tot se n’anirà a fer punyetes definitivament. Però no cal que patim més del compte: per ara, només és un avís.