Un verb habitual en el periodisme esportiu (però també utilitzat en molts altres àmbits) és el que expressa que alguna cosa -que pot ser una estratègia, un terreny de joc, un rival concret, etc.- provoca que un equip o un jugador no jugui bé i acabi perdent. S’acostumava a dir que allò, fos el que fos, se li entravessava, però d’un temps ençà també llegeixo en algun mitjà que se li ennuega: “La teranyina de Pesic se li ennuega al Madrid”. Què està provocant aquest nou ús?

Els verbs entravessar-se i ennuegar-se són prou propers perquè semblin intercanviables en molts contextos, però, de fet, tenen una relació causa-efecte. Ens ennueguem quan alguna cosa -que poden ser mucositats, aliments, emocions, etc.- se’ns entravessa a la gola i ens fa difícil parlar o empassar. Podem dir, per exemple, que ens hem ennuegat perquè se’ns ha entravessat una espina. Ennuegar ve de fer-se un nus a la gola, mentre que entravessar ve de posar-se de través en un lloc estret -com la gola o una carretera-, de manera que es dificulta o s’impedeix que s’hi pugui passar. Un camió que talla el trànsit, doncs, s’entravessa o queda entravessat. Observem que, amb aquest sentit, no són bons ni tra vessar, que té un altre sentit -el de passar d’una banda a l’altra (un ús que caldria revitalitzar en detriment de creuar )-, ni atravessar, que no existeix en llengua estàndard.

En castellà tenen atravesarse i atragantarse, i tant les coses com les persones se’ls poden atravesar o atragantar. A nosaltres una cosa -per exemple, una feina- o una persona se’ns pot entravessar però no se’ns pot ennuegar. En canvi, sí que podem dir que ens ennuega quan ens molesta o ens atipa: “És un home que m’ennuega: només sap explicar proeses esportives”. Si ens ennuega se’ns pot acabar entravessant fins al punt de no poder-lo tragar. Però sobre aquest tragar hi ha dissensió entre el DIEC2 i el GDLC. El segon l’accepta, mentre que el primer només accepta dragar : “No el drago”. Ara, si voleu que us draguin, val més que digueu “No el puc sofrir” o “No el suporto”.