29/10/2021

42 motius per celebrar un festival

2 min
Fotograma de l'adaptació cinematogràfica de 'Solaris', de Stanislaw Lem

BarcelonaQualsevol lector que conegui la Guia de l’autoestopista galàctic de Douglas Adams somriurà quan vegi que el nou Festival de Gèneres Fantàstics que se celebrarà la setmana que ve, entre el 3 i el 7 de novembre, a Fabra i Coats, ha estat batejat amb el nom del "42". Al llibre, que és un dels més divertits que llegireu mai, aquesta és la xifra que respon una màquina supercomputadora a la pregunta de quin és el sentit final de tot l’univers i de totes les coses. Des d’aleshores, han corregut rius de tinta i s’han fet centenars de milions de càlculs per mirar d’explicar la tria d’aquesta xifra. Però no hi havia cap secret, o el secret era obvi: era una broma de Douglas Adams!

El que no és cap broma és el cartellàs del festival que se celebrarà durant 5 dies. Més de dos-cents convidats, noms propis de pes a escala internacional, com Carmen Maria Machado o Adrian Txaikovski; homenatges a Víctor Nubla (visca!) i al mestre polonès Stanislaw Lem, entre d’altres; taules rodones sobre posthumanisme , el concepte de monstre o els videojocs; narracions orals per a adults i autors tan poc sospitosos de ser "de gènere" com Joan-Lluís Lluís o Cristina Fernández Cubas són mostres de la voluntat híbrida del festival, que vol obrir el ventall i demostrar que el fantàstic no és un gènere que es pugui classificar amb una etiqueta, sinó que se n’escapa contínuament, com una bèstia que no tolera que l’engabiïn. Que el que en un moment donat es considerava ciència-ficció al cap dels segles puja a la prestatgeria dels clàssics, i a l’inrevés. Que escriure amb un codi no realista no significa no parlar de la realitat. Que la selva oscura de Dante amaga monstres de set caps.

El món dels privilegiats occidentals s’ha fet inhòspit i molt més incert del que era i potser ha arribat l’hora de sobrepassar la línia del realisme per explicar-lo: les històries convencionals arriben a la línia de meta esbufegant. En canvi, la narrativa fantàstica corre majestuosa, com atletes amb xips implantats a les cames. Animeu-vos-hi i feu cap al 42, que el monstre és només el que treu el nas a l’altra banda del mirall.