Crítica
JAUME CLARET

La nostra política de cada dia és policial

'Jacques Rancière. L’assaig de la igualtat' de Xavier Bassas. Gedisa. 128 pàg. / 12,90 €

La nostra política de cada dia és policial Zoom

La barcelonina Laura Llevadot dirigeix a Gedisa una col·lecció de filosofia: de filosofia de combat, per ser més precisos. Sota el programàtic Pensament Polític Postfundacional, se’ns anuncien catorze títols on el lector trobarà una carta de navegació a setze autors rellevants del pensament polític modern i contemporani, des del fundador Thomas Hobbes fins a filòsofs d’avui mateix, com és el cas de Judith Butler. De moment, a les llibreries ja es poden comprar els volums dedicats a dos pensadors francesos, Claude Lefort -a càrrec d’Edgar Straehle- i Jacques Rancière. Poques tasques són més complicades que comentar un autor que, en el seu compromís radical amb la igualtat, (re)nega de qualsevol intent d’explicació. Per superar aquest repte, s’ha confiat encertadament en el també filòsof i francòfil Xavier Bassas, que l’ha traduït a bastament al castellà. Des d’un coneixement profund de l’obra i l’autor, l’aproximació a Rancière es basteix cronològicament a partir de la seva trajectòria i evolució filosòfiques i, alhora, estilísticament a partir de la concreció formal dels seus assaigs.

En aquest plantejament, juga un paper central el seu enfrontament amb l’estructuralista marxista Louis Althusser. Enfront del mecanicisme escolàstic de qui va ser el seu mestre, Rancière hi oposava i hi oposa una mirada més horitzontal que, en comptes de fiar-ho tot a una emancipació futura de la mà d’unes elits conscienciades, planteja un ara i aquí compartit i socialitzat.

Prioritzar l’ordre establert

El trencament se substanciaria amb les interpretacions oposades en relació als fets del Maig del 68. La revolta parisenca reforçaria tant la seva aposta per la igualtat com la seva crítica en relació als termes de la democràcia liberal occidental. Lluny de diluir-se, aquesta interpretació es veurà reforçada i actualitzada en temps recents amb episodis com el no francès a la Constitució Europea o el Brexit. Davant d’aquests revessos, les classes rectores es veurien temptades a “considerar la democràcia com a element pertorbador del bon govern”.

Contra els que asseguren que “el poble no sabia el que volia”, defensa una concreció singular de la lluita universal per la igualtat, tot sortint del camí fixat i previst. Per al filòsof francès, la política actual és sobretot policial, entesa no tant com a derivada del braç armat de la llei, que també, com per prioritzar l’ordre establert. Si hi ha alguna cosa que ha de ser entesa com a política real és, de fet, la suspensió d’aquesta versió jerarquitzada. Si hi ha alternativa, Rancière està segur que el camí comença aquí.