ESTIMAT ANDERSEN
BERNAT CORMAND

Jugar a ser (petits) filòsofs

'Pessiga’m' d'Ellen Duthie i Daniela Martagón. Wonder Ponder. Traducció de Bel Olid. 17,95 €

Jugar a ser  (petits) filòsofs / WONDER PONDER Zoom

Ja es pot trobar a les llibreries Pessiga’m, la quarta capsa de filosofia visual per a infants, que signen les autores Ellen Duthie i Daniela Martagón i que publica Wonder Ponder. Com a éssers racionals que som, fer preguntes o necessitar trobar una explicació a les coses forma part de la nostra naturalesa. Els nens, com els adults, també volen saber, entendre el món, perquè la ignorància pot arribar a generar inquietud i un cert descontrol. Llegim sobre filosofia i infància a El nen filòsof de Jordi Nomen. Aquest professor de l’escola Sadako de Barcelona i docent universitari parteix dels estudis del nord-americà Matthew Lipman, el qual, arran de la seva experiència com a professor de filosofia i en un context de revolució política als anys 60, va descobrir la importància de pensar críticament i reflexionar sobre qüestions filosòfiques. A més, segons Lipman, això s’havia de començar a treballar ja a l’escola.

Els jocs filosòfics de Wonder Ponder poden ser una bona eina en aquest sentit. Es tracta de llibres de pàgines soltes que es troben en una capsa, amb preguntes sense embuts, de vegades fins i tot incòmodes, acompanyades d’imatges impactants que, de manera lúdica, conviden a fer-se preguntes ( wonder ) i reflexionar ( ponder ) sobre diferents temes. La col·lecció va arrencar el 2014 amb la publicació de Món cruel, a partir d’un projecte dut a terme en una escola de Madrid de sessions filosòfiques amb escolars en què es reflexionava, sobretot des de la literatura, al voltant de diverses qüestions. Dos títols més - Jo, persona i El que tu vulguis - van donar continuïtat a la sèrie, fins a arribar a l’últim: Pessiga’m (2018). En la primera capsa es planteja la crueltat, en la segona qui soc i què soc, i en la tercera la llibertat. L’acció de pessigar-se, allò que fem quan no sabem si estem somiant o no, presenta aquesta última i esperada entrega. Com aquella Alícia que se submergeix en un univers de fantasia, aquí els lectors podran explorar la realitat, la imaginació i el somni. ¿Com saps que el que veus encara hi és quan tanques els ulls? ¿Té sentit enamorar-se d’un personatge que no és real? ¿Et mostres sempre com ets? ¿Com podem saber si alguna cosa és de debò o no ho és? ¿És possible que hi hagi més d’una realitat? Totes aquestes qüestions fan prendre consciència del context actual, en què sovint la línia que separa realitat i ficció -o veritat i mentida-és molt fina. Pensem en les xarxes socials, els mons virtuals com Second Life o la vida en un plató a El show de Truman, o els amors (informàticament) romàntics. I recordem l’anomenada postveritat que impera en alguns mitjans de comunicació.

Deixar volar la imaginació

Dins aquesta complexitat, les autores s’aventuren a presentar un ventall molt ampli d’interrogants que donen peu al debat. En aquest joc necessàriament compartit, els adults també hi han de posar de la seva part i facilitar que la lectura i el diàleg esdevinguin una activitat conjunta. Però, d’altra banda, unes pàgines en blanc -presents en cadascuna de les capses- permeten que els infants caminin sols, també, i hi aportin els seus propis continguts o reflexions deixant volar la imaginació. Segur que en tindran ganes, després de viatjar a través de les acolorides escenes de l’artista Daniela Martagón; són un toc imprescindible que fan del conjunt un producte realment innovador.

Durant molt de temps els infants han tingut un accés força limitat a la filosofia. Pel fet de ser una disciplina abstracta i complexa es considerava una cosa tan sols per a adults. Però està bé que els nens disposin d’espai per pensar per ells mateixos i tinguin l’oportunitat d’explorar idees noves, punts de vista i possibilitats diferents. Ens alegrem, doncs, que sorgeixin iniciatives com la de Wonder Ponder i que el lectors puguin jugar a ser petits filòsofs.