Xavier Bosch recomana un llibre que "multiplica el gaudi íntim del lector"

"Potser des de Josep Pla no teníem un narrador que, amb la mirada periodística tan esmolada, trepitgés la terra, la contemplés i la descrivís amb tanta precisió", afirma l'escriptor Xavier Bosch sobre l'obra literària del periodista Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, Urgell, 1943). L'escriptor va entrar a La Vanguardia a finals dels 60 i ha estat vinculat a la casa durant més de cinc dècades, com a traductor, periodista, corresponsal, opinador, director i altres càrrecs directius. Quan va fer els 70 anys, va començar una segona vida, perquè va començar a escriure llibres "memorialístics, no de memòries" –afirmava– amb La marinada sempre arriba (2013): "He viscut temps interessants i he conegut personatges que han sigut protagonistes de situacions polítiques, però també literàries", justificava a l'ARA. El 2016 va guanyar el premi Josep Pla per Aquella porta giratòria, unes memòries periodístiques.

L'autor de Diagonal Manhattan ja havia llegit anys enrere El que la terra m’ha donat (2017) i l'havia atrapat. "Em va emocionar. L’encert de la frase curta, la capacitat per dibuixar un paisatge amb dos adjectius i un grapat de reflexions sobre la natura integrada a la nostra vida em van arribar a commoure", assegura Bosch. Foix hi feia un recorregut personal i íntim a través del pas de les estacions de l’any sobre el seu paisatge natal.

Bosch ha tornat a enlluernar-se ara amb el darrer llibre de Foix, La força de les arrels, "un títol amb tot el sentit literal i metafòric", observa. L’autor torna a jugar a casa, a pagès, i hi parla del pes que té l'origen intel·lectual, espiritual i cultural de cadascú. "No és casual que algú que ha estat corresponsal a Londres i a Washington, i que ha enviat cròniques des de 84 països, aconsegueixi que les pedres parlin i situï la seva estimada Vall del Corb al mapa literari. Quan el que és local esdevé global, el gaudi íntim del lector es multiplica exponencialment", sentencia Bosch.