"Potser des de Josep Pla no teníem un narrador que, amb la mirada periodística tan esmolada, trepitgés la terra, la contemplés i la descrivís amb tanta precisió", afirma l'escriptor Xavier Bosch sobre l'obra literària del periodista Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, Urgell, 1943). L'escriptor va entrar a La Vanguardia a finals dels 60 i ha estat vinculat a la casa durant més de cinc dècades, com a traductor, periodista, corresponsal, opinador, director i altres càrrecs directius. Quan va fer els 70 anys, va començar una segona vida, perquè va començar a escriure llibres "memorialístics, no de memòries" –afirmava– amb La marinada sempre arriba (2013): "He viscut temps interessants i he conegut personatges que han sigut protagonistes de situacions polítiques, però també literàries", justificava a l'ARA. El 2016 va guanyar el premi Josep Pla per Aquella porta giratòria, unes memòries periodístiques.

L'autor de Diagonal Manhattan ja havia llegit anys enrere El que la terra m’ha donat (2017) i l'havia atrapat. "Em va emocionar. L’encert de la frase curta, la capacitat per dibuixar un paisatge amb dos adjectius i un grapat de reflexions sobre la natura integrada a la nostra vida em van arribar a commoure", assegura Bosch. Foix hi feia un recorregut personal i íntim a través del pas de les estacions de l’any sobre el seu paisatge natal.

Bosch ha tornat a enlluernar-se ara amb el darrer llibre de Foix, La força de les arrels, "un títol amb tot el sentit literal i metafòric", observa. L’autor torna a jugar a casa, a pagès, i hi parla del pes que té l'origen intel·lectual, espiritual i cultural de cadascú. "No és casual que algú que ha estat corresponsal a Londres i a Washington, i que ha enviat cròniques des de 84 països, aconsegueixi que les pedres parlin i situï la seva estimada Vall del Corb al mapa literari. Quan el que és local esdevé global, el gaudi íntim del lector es multiplica exponencialment", sentencia Bosch.