DIRECTORA EDITORIAL LA GALERALa Galera farà 50 anys l'any vinent. Com arriba al seu mig segle de vida?

Amb molta producció pròpia. Hem crescut molt tant a Catalunya com a Espanya. Hem tancat cada any, des del 2009, amb un creixement del 30%. El repte ara és créixer a escala internacional. L'editorial francesa Hachette acaba de comprar la sèrie Jo, Elvis Riboldi , i una editorial italiana publicarà un nou títol d'Araceli Sagarra. També estem augmentant les vendes a l'Amèrica Llatina. L'any vinent també publiquem El diari d'H . L'autora, Hyphatia Petris, tan sols té 14 anys. És com un diari de Bridget Jones, però adreçat a nenes de 10 a 14 anys.

Els últims anys hi ha hagut autèntics fenòmens literaris adreçats al públic de 8 a 12 anys. Però l'oferta no és tan àmplia per als lectors més menuts...

Hi ha molta menys oferta, però des de fa anys intentem trobar un fenomen literari que també atrapi els lectors més petits. L'any vinent publicarem una nova sèrie de contes, adreçats a infants de 5 a 8 anys, que ha escrit l'actriu Àngels Bassas amb il·lustracions de Pedro Rodríguez. Fa 15 anys que em dedico al món de l'edició i no em vull jubilar sense haver creat un fenomen com el de Geronimo Stilton, però català.

¿La crisi també ha afectat les editorials adreçades al públic infantil i juvenil?

Nosaltres hem tingut un gran creixement. Pel que fa a quota de mercat, a Catalunya, hem escalat de la desena posició a la segona. Fins al 2009 La Galera tirava molt de fons. Tothom la relacionava amb El zoo d'en Pitus i Rovelló , i són títols dels anys 60 i 70. Des de fa tres anys hem tret molts segells nous young adult i crossover [intergeneracionals]. De fet, els grans èxits de producció pròpia els hem tingut en aquests llibres .

¿Està desapareixent la frontera entre joves i adults?

El crossover ha existit sempre, però ara els editors hi aposten molt. Personalment crec en la literatura infantil, però no en la juvenil. A partir dels 12 o 16 anys qui llegeix, llegeix de tot, i si superes els 7.800 lectors en català, és perquè arribes a tot tipus de lectors. La clau de l'èxit de La porta dels tres panys -un llibre com el d' El món de Sofia però de física quàntica- és que l'han llegit nens, pares i avis.

Com s'ha adaptat La Galera als lectors del segle XXI, que tenen molts altres estímuls?

Els nens són nens, ara i abans. El que més m'agrada d'editar per a infants és que és el lector més sincer que hi ha, no li pots vendre gat per llebre. La Galera, des de fa 50 anys, és pionera, innova i, òbviament, defensa el país i la cultura catalana. Pel que fa al contingut, sempre hi ha hagut modes. En llibres infantils hi ha hagut una autèntica revolució amb els pop-up , per exemple. La diferència és que amb les xarxes socials les modes es mouen molt més ràpidament i són internacionals. El màrqueting també és més potent. Però les xarxes no són una amenaça, al contrari. El fenomen bloguer és brutal. Hi ha joves que no només llegeixen, sinó que parlen d'això a la xarxa. Fa 30 anys el fenomen fan tampoc existia.