Si hi ha un personatge de dimensions mítiques en la literatura del segle XX és J.D. Salinger, l'autor d'una de les novel·les més devotament llegides de la història - El vigilant en el camp de sègol -, que va passar els darrers 57 anys de vida reclòs en un poblet de Nova Anglaterra. Per mirar de desentrellar el misteri fins ara impenetrable de Salinger, David Shields i Shane Salerno han escrit la que s'ha publicitat com la biografia definitiva de l'escriptor i l'han complementada amb un documental vistós i entretingut. Els objectius dels autors eren tres: descobrir per què Salinger va deixar de publicar (l'últim llibre data del 1965), per què va desaparèixer i què va escriure durant els darrers 45 anys de vida. Les conclusions que presenten són interessants i prou convincents.

Més enllà de si aporten poques o moltes novetats, Shields i Salerno han fet una biografia exhaustiva i clara, mitòmana però no hagiogràfica, que dibuixa un retrat prou complet de l'home i l'autor. Nascut en una família de classe mitjana alta, fill de pare jueu i de mare catòlica, l'adolescent Salinger, indisciplinat i brillant, tenia una única ambició: convertir-se en escriptor. Però la guerra va entrar en escena. L'experiència de Salinger com a soldat d'infanteria en la Segoma Guerra Mundial no podria ser més bèstia: participa en el desembarcament i la batalla de Normandia, forma part del cos de contraespionatge, allibera París -on coneix Heming-way-, lluita en la batalla del bosc de Hürtgen (on va haver-hi una mortaldat) i a la de les Ardenes i, per acabar, és un dels primers a arribar a Kaufering IV, un subcamp de Dachau. Per si això no fos prou, mentre és a Europa, la seva estimada Oona O'Neill es casa amb Charles Chaplin.

La guerra i l'abandó de l'Oona determinaran la resta de la seva vida. El trauma de la guerra, incurable, el porta a voler esborrar el passat abraçant l'hinduisme vedanta, que l'aïlla del món i, en última instància (segons els autors i un nombre considerable de crítics), devora el seu art. El trauma sentimental provocat per l'abandó de l'Oona, per la seva banda, el porta a intentar reproduir repetidament aquella relació, i es concreta en una obsessió perdurable per les noies a frec de la pubertat, d'entre 14 i 18 anys, que l'atreuen més per la innocència que no pas per l'atractiu sexual. Queda clar que les sedueix no per estimar-les, sinó per congelar la seva puresa abans no s'infecti amb les brutors de l'edat adulta. Aquest puritanisme moral i anímic és la pulsió que, empeltada de la ràbia que li suscita la hipocresia dels adults, batega en cada pàgina d'El vigilant en el camp de sègol, que l'any 1951 el converteix en una celebritat.

Com no podia ser d'una altra manera, la biografia és un festival de personatges secundaris increïbles (destaca, per sobre de tots, William Shawn, editor durant dècades de la New Yorker ), d'anècdotes sucoses i de documents gràfics -fotografies, sobretot- interessants. El retrat de Salinger que se'n desprèn és el d'un home reservat que, alhora, va usar la seva reclusió estratègicament, un home que es passava els dies tancat en un búnquer perquè se sentia més còmode amb els Glass -la seva família de ficció- que no pas amb la dona i els fills, un home a qui el setge dels fans i dels periodistes va anar fent cada cop més esquerp i misantrop, i la llegenda excèntrica del qual no va parar mai de créixer, gràcies a la rumorologia, al valor immens de la seva literatura i a l'ús pervers que feren alguns pertorbats -l'assassí de Lennon, l'assassí fallit de Reagan- dels seus llibres.

Salinger no s'articula narrativament sinó que està muntat com un encadenament de veus i testimonis. La impressió inicial és que l'estructura no és gaire idònia: permet les reiteracions i les contradiccions no aclarides, i és dispersa. A poc a poc, però, es va imposant com l'estructura més convenient per intentar l'aproximació a una figura tan esquiva com genial. Al capítol final del llibre, els autors anuncien la publicació, al llarg dels pròxims anys, de diverses obres inèdites, rescatades de la caixa forta del búnquer de Cornish. Les esperarem amb ànsia. També amb una mica d'inquietud.