BarcelonaA la primeríssima postguerra, quan tot l'entramat institucional del catalanisme estava desarticulat i el gruix dels pensadors del moviment malvivien a l'exili o sobrevivien en silenci a l'interior, Maurici Serrahima (Barcelona, 1902–1979), als quaranta anys, va escriure 'Mentrestant', que volia dotar d'ideologia els primers nuclis de joves resistents que es van comprometre en la pervivència de la catalanitat com a element aglutinador d'un poble.

Acabat de redactar amb l'esperança que el final de la Segona Guerra Mundial enderroqués el franquisme, 'Mentrestant', distribuït en poquíssimes còpies mecanografiades, actuà com un far isolat enmig de la foscor. El llibre, inèdit fins ara, que el publica RBA-La Magrana, s'agermana amb els clàssics contemporanis que redactaren Trueta, Ferrater Mora o Vicens Vives. Però a banda del seu valor documental, aquesta meditació escrita en temps de silenci destaca per la lucidesa política amb la qual el seu autor va explicar la història antiga i recent de Catalunya, va detectar quins havien estat els errors del moviment i va traçar un full de ruta realista per fonamentar un futur més sobirà. Amb la doctrina i l'obra de govern de Prat de la Riba com a model, el descobriment d'aquest llibre revela Serrahima com un dels grans teòrics del catalanisme contemporani.

Un dels noms fonamentals de la resistència cultural catalana

Devot de Proust i Maragall, llicenciat en Dret i jove promesa del catalanisme catòlic (tant pel que fa a la cultura com a la política), Maurici Serrahima ben aviat va destacar com a crític literari i estigué compromès amb la Federació de Joves Cristians i d'Unió Democràtica de Catalunya. Compromès amb la República durant la guerra, va retornar de l'exili el 1940 i fou un dels actors més ferms de la primera resistència cultural contra la dictadura franquista. Grafòman sense possibilitat de publicar, en privat va anar escrivint el monumental dietari 'Del passat quan era present': el testimoni més valuós de la represa i consolidació del catalanisme de postguerra. Amb els pas dels anys va anar adoptant el perfil d'un home de lletres integral -narrador, assagista, articulista, escriptor de cartes- i adquirí un reconeixement notable com a intel·lectual d'oposició. El 1977 seria nomenat senador per designació real.

Aquests últims anys, Maurici Serrahima ha estat recuperat per Edicions de 1984 amb 'Dotze mestres' (2008) i 'Marcel Proust' (2011).