Barcelona“Digues la veritat —diu la periodista Laura Serra, encarregada de presentar el llibre—: l’eriçó és una màscara”. Jordi Nopca somriu. La sala de la llibreria La Central del carrer Mallorca és plena, totes les cadires ocupades i diverses persones dempeus al final de llibreria. “Esclar que ho és, en part sí”, respon. “Jo no he patit un trauma, però sí una transformació, amb el naixement del meu fill. Ens va portar moltes coses bones, però també va arribar amb ganes de turmentar-nos i destruir-nos”. El to és d’humor fi, el públic somriu. Relata que, enmig d’aquell procés de desesperació, ell escrivia com se sentia, i allò, en part, l’alliberava. “I això no vol dir que el llibre parli de la meva història, no és així”, diu, però explica que sí que va utilitzar aquelles emocions per als personatges. "I crec que pensar en animals em va ajudar a anar més al fons del que hauria escrit si fossin humans". I és que els protagonistes de la nova novel·la de Nopca, El futur és una petita flama (Proa), són una família d’eriçons “que lluiten per salvar-se a si mateixos de la bomba que suposa la irrupció d’un eriçonet i també dels problemes del món, com per exemple, l’extrema dreta o l’emergència climàtica”, diu Serra. 

La novel·la, la tercera de Nopca, té diferents trames que avancen en paral·lel. Des de les pèrdues d’identitat –què passa amb la relació de parella que tenia, on són els amics que he perdut amb el naixement del petit eriçó– fins a una trama política. “M’encanta treballar en la incomoditat”, afirma, i aquest moment arriba quan l’eriçó rep una oferta de feina per treballar per al partit d’extrema dreta que ha guanyat les eleccions. I accepta. “És el moment que em vaig dir: Jordi, tens novel·la”, diu. I assegura que hi ha alguna cosa dels seus llibres i els seus personatges que el connecten amb la pel·lícula Thelma & Louise. “Sempre van cap al suïcidi metafòric, i al final cauen o se salven. A mi m’agrada el moment en què el cotxe va cap al precipici i està a punt de saltar", diu. Rialles del públic.

Nopca i Serra parlen de les realitats i els personatges foscos, i ell afirma: "Hi ha hagut un canvi en aquesta novel·la, amb els personatges trobant un camí. És a dir, hi ha esperança, i això és un canvi". "Parles del que t'interessa –l'interpel·la Serra–, però t'has divertit també escrivint?". Nopca aixeca la mirada: "Em vull assegurar que els correctors del llibre no són a la sala". I respon: "A veure, jo bàsicament pateixo". I explica que quan ja estava tot gairebé enllestit es va llevar un dia a les 7.02 del matí, va seure davant de l'ordinador i va acabar fent 390 canvis. "L'eriçó del llibre es dedica a explorar el codi binari. Tanca processos. És exactament el contrari del que faig jo; podria estar retocant aquest llibre fins a la fi dels meus dies. Però vaig pensar que això podria ser aviat. Així que fins aquí", conclou.