Poble estirat a la vora de la mar, / oh delicada ratlla fina / que te la menges amb un sol esguard / i et cap sencera dintre de la nina", escrivia Josep Maria de Sagarra (1894-1961) a Cançons de rem i de vela (1923). Poc després de l'inici de la Guerra Civil, quan ja era un dels dramaturgs i poetes catalans més importants del primer terç del segle XX, Sagarra va escriure Entre l'equador i els tròpics durant el seu viatge de noces. En un dels poemes, La balada de Josefina , dibuixa una de les petites poblacions de la Martinica amb l'aparent facilitat que abunda en bona part de la seva obra: "Colònia, acrobàcia, set, / estridències en sordina; / ocells, de ronc i xiulet, / disfressats de purpurina".

Des de Sabadell, Pere Quart (1899-1966) formaria part del Grup de Sabadell i compaginaria el teatre i la poesia. Les decapitacions (1934), Bestiari (1937) i Vacances pagades (1960) són tres de les seves fites líriques, que oscil·len entre el comentari enjogassat inicial i el desengany de les primeres dècades de postguerra: "Navego contra corrent. Hi vaig quan en tornen. / Abans de pensar em repenso. / Ploro i somric en silenci / i en soledat" ( Joc , 1960).