BarcelonaJosep Cots i Miquel Colomer, directors de les llibreries barcelonines Documenta i la desapareguda Catalònia, respectivament, i el director de la llibreria aragonesa Serret, Octavi Serret, han debatut aquest dijous a la tarda el futur de les llibreries independents. La trobada s'ha fet a l'auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna, en el marc del certamen BCNegra, sota el títol 'Assassinat o mort natural? L'inquietant futur de les llibreries'.

La davallada del volum de vendes els darrers quatre anys és el mal comú que pateixen el gruix de les llibreries, i específicament aquelles 'independents' o que no formen part d'un grup de distribució gran ni d'una gran superfície comercial. Aquest va ser, de fet, l'argument esgrimit pels responsables de la llibreria Catalònia quan, el passat 7 de gener, van anunciar-ne el tancament definitiu.

Els ponents de la taula rodona han estat convidats per analitzar el futur de la llibreria petita i mitjana a curt i mitjà termini, i per fer pronòstics sobre l'evolució del mercat del llibre. Abans, però, els tres convidats han intercanviat arguments sobre el perquè de la caiguda de vendes.

La crisi econòmica i altres arguments

En aquest punt no hi ha hagut consens. Miquel Colomer ha apuntat la transformació del mercat del llibre i el creixent intrusisme professional que, a parer seu, s'està produint. "Les botigues de mobles venen llibres de mobles, les de roba venen llibres de roba", lamenta aquest llibreter, i afegeix l'exemple extrem d'una coneguda cadena de menjar casolà per emportar que durant dues setmanes oferia un 'bestseller' a un mòdic preu per la compra del dinar. El llibre digital, l'intrusisme professional, la poca projecció pública o la sobreoferta.

El director de la cèntrica llibreria barcelonina Documenta, Josep Cots, ha discrepat amb Colomer que això sigui un problema, ja que el desitjable és que hi hagi "com més llibres millor". Cots ha emfatitzat la qüestió del procés de digitalització de la lectura com un factor definitiu per entendre la caiguda de vendes de llibres en paper. Amb tot, el llibreter ho accepta com un fet natural i aposta per adaptar-se a aquesta nova realitat. De fet, ha anunciat que la seva llibreria prepara una nova web on possiblement es podran comprar llibres digitals.

A més, Cots fa autocrítica sobre la manca de previsió dels petits llibreters i recorda que ja l'any 1998 (segons dades de la Cambra de Comerç i el ministeri de Cultura) el 80% de les vendes de llibres es realitzaven en grans superfícies i cadenes de llibreries i que tot apuntava que guanyarien encara més terreny.

Esperança pels petits llibreters

El propietari de la llibreria Serret, ubicada a la zona del Matarranya (Aragó), ha reivindicat el paper dels llibreters en l'actualitat i ha afirmat que ara han d'existir "més que mai, per nassos". "El temps del gran consum ha passat", ha sentenciat, "ara la gent vol entrar a una llibreria a comprar un sol llibre", i per això segons ha dit cal que el llibreter assessori el client de forma personalitzada.

Sobre el futur de les llibreries independents, Miquel Colomer ho té molt clar. Si Catalònia ha acabat desapareixent ha estat "perquè era massa gran per ser una llibreria petita". El perfil de llibreria petita és per Colomer "elàstica, amb molt poc personal, amb un públic acotat i que és conegut, una superfície reduïda i una oferta molt triada i concreta". En aquesta línia, Colomer ha pronosticat que les llibreries independents més petites "tenen tots els arguments per mantenir-se en el futur". En canvi, les mitjanes o grans (independents) "van pel camí de ser inviables si no es diversifiquen", ha afegit. Així, aquest llibreter vaticina un futur amb molt poques llibreries petites, però amb una "continuïtat inqüestionable", i "la resta" desapareixeran, ja sigui per la venda en grans superfícies o per la venda digital.