Andrea Rodés

“Buscava una Europa multicultural que ja no existeix”

L'escriptora Andrea Rodés (Barcelona, 1979) va arribar a la ciutat de Zrenjanin en un cotxe llogat després de seguir la ruta del Danubi. “Em vaig enamorar del lloc", explica

“Buscava una Europa multicultural que ja no existeix” Zoom

“El Banat [un territori de l’Europa Central actualment repartit entre Romania, Sèrbia i Hongria] va ser la Unió Europea abans que existís la Unió Europea”. És la definició que va donar un professor de primària d’un territori que va fascinar tant l’escriptora Andrea Rodés quan hi va anar per primera vegada el 2014 que va decidir tornar-hi el 2015 i escriure’n un llibre, Cuando se vaya la niebla (Huso). Rodés (Barcelona, 1979) va arribar a la ciutat de Zrenjanin en un cotxe llogat després de seguir la ruta del Danubi, un riu que en part coneixia gràcies a l’obra de l’escriptor italià Claudio Magris. “Em vaig enamorar del lloc. Em van explicar que allà al segle XVIII hi havia set ètnies i set idiomes oficials”, explica. Confessa que quan va fer aquest viatge estava força cansada de sentir a parlar del 1714 [a Barcelona el 2014 es va celebrar el Tricentenari], però va descobrir que aquelles terres havien estat el destí d’un grup d’exiliats austriacistes que van intentar fundar en aquells territoris pantanosos la Nova Barcelona. L’aventura va tenir una vida breu, entre 1735 i 1738, i va acabar de manera tràgica perquè la majoria van morir.

Tanmateix, el que més va fascinar Rodés, i per això va decidir passar-hi un temps, va ser que en un lloc tan petit com el Banat hi convisquessin tantes llengües i religions. “Buscava una Europa multicultural que ja no existeix”, diu. “Un bon banatà parla quatre idiomes, em diuen encara avui. I potser practica cinc religions: la jueva, la catòlica, l’ortodoxa, la luterana i la calvinista”, escriu al pròleg del llibre José Miguel Viñals, un espanyol que viu al Banat. Però aquell territori multicultural va anar desapareixent i es va anar empobrint.

“Volia entendre com era viure a la Nova Barcelona avui -diu Rodés-. M’interessava un lloc que havia viscut la tragèdia dels refugiats tantes vegades, entendre per què repetim els mateixos errors”. Si al segle XVIII hi havia refugiats catalans, el 2015 Rodés hi va trobar els refugiats que s’escapaven de la guerra de Síria: “No paraven d’arribar autocars. Em va impactar que molts nens portessin contes en alemany; ja havien après l’idioma abans d’arribar al país”. Aquest no és l’únic drama d’una regió que va patir també durant la Guerra dels Balcans. Cuando se vaya la niebla té potser una part autobiogràfica per tot allò que viu i descobreix la protagonista, la Naiara, quan és al Banat. Tanmateix, té poc a veure amb la trajectòria vital de Rodés: la Naiara es dedica a vendre cases de luxe, arriba a Sèrbia buscant uns familiars i es veu embolicada en un tèrbol assumpte per culpa d’un professor universitari que vol aconseguir finançament per a un projecte relacionat amb el Tricentenari. L’ombra de la corrupció i la infidelitat també plana sobre el llibre. Rodés és autora també de Por China con palillos (2008), Lluny de Pequín (2012) i El germà difícil (2015).