Palma de MallorcaDesprés de Terra Alta i Independencia, l’escriptor tanca aquesta saga amb El castillo de Barbazul. En aquesta novel·la, el bibliotecari i expolicia Melchor Marín s’enfronta a la desaparició de la seva filla, que no ha tornat del seu viatge a Mallorca 

L’anterior novel·la de la saga Terra Alta, Independencia, estava ambientada a Catalunya. Ara agafa l’avió i parteix cap a Mallorca, concretament a Pollença, una zona molt discreta. Per què va triar aquest poble?

— La clau és que han passat deu anys des d’Independencia. La filla de Melchor Marín, el bibliotecari i expolicia, té 17 anys i se’n va de vacances amb una amiga a Mallorca. Ho fa després de barallar-se amb el pare perquè ella descobreix que l’ha mentit en relació amb la mort de la mare. Vaig triar Mallorca perquè és la destinació gairebé immediata dels adolescents catalans a l'acabar el batxillerat. Quan vaig veure que era inevitable em vaig adonar que tenia un problema: jo no coneixia Mallorca. Però bé, escriure novel·les és ficar-te en problemes. 

Ha fet camí, però, per l’illa, perquè les descripcions dels llocs i les carreteres no tenen pèrdua.

— Escriure ficció no és ben bé escriure una mentida, però s’hi assembla perquè cap de les dues coses ha passat. Aleshores, per fer-ho versemblant necessito documentar-me molt. Una editora de Planeta que té una casa a l’illa em va presentar l’artista Biel March, de Pollença. El defineixo com el productor executiu de la novel·la, perquè em va ajudar molt a trobar els escenaris adequats. Amb tot això, el text és persuasiu i versemblant; la gran sorpresa ha estat descobrir que l’escenari és molt més propici del que m’imaginava. El que passa en aquesta novel·la podria passar a qualsevol lloc, però Mallorca en general i Pollença en particular són els llocs ideals i perfectes perquè passi. Tampoc volia descriure moltíssim la societat mallorquina. Necessitava un lloc amb gent extremadament rica. 

En aquest cas, Marín viatja a Mallorca per trobar la seva filla, que ha desaparegut. Tot el que troba són traves de gent corrupta. Carrasco, el personatge que ajuda Marín, li diu: “La corrupción. Este es un sitio acostumbrado a ella, aquí desde hace ochocientos años, la corrupción no es una cosa excepcional, es la forma natural de vida”. 

— Entenc que els mallorquins que s’estimin Mallorca siguin brutalment crítics amb l’illa, d’això va estimar un lloc. Si un dia podem recuperar la paraula patriotisme, cosa que dubto, hem de saber que patriota és qui és crític amb el país. La gent també sol pensar que el que passa a casa seva no passa enlloc més, però això és fals. Hi ha corrupció arreu. Però és cert que el lloc hi era propici per dues coses. Primer perquè Pollença és una zona de gent megarica. Tan rica que ni se sap que viuen allà. És un lloc molt discret, en un extrem de l’illa. La segona cosa és que a Mallorca hi conviuen dues societats: l’estrangera, més oberta, cosmopolita i barrejada, i una altra que és més tradicional, que ha preservat la cultura i la llengua. Aquest còctel converteix l’illa en un escenari més propici per a un cas així. 

A més de la corrupció, la impunitat i els abusos de poder, el tema protagonista és l’opressió contra les dones a partir d’abusos i agressions sexuals. 

— Aquest és un tema del qual, com a societat, no érem conscients fins no fa gaire. No hem estat educats en aquesta qüestió, que és absolutament transcendental. Té una magnitud immensa i monstruosa. Aquesta és una lluita d’alliberament, de les de debò. A vegades tinc la impressió que hi ha dones que pensen que aquesta lluita la poden fer soles, sobretot perquè hi ha el risc que hi hagi abusos. Penso que és cosa de tots. 

“Com més democràcia, menys impunitat”, diu un dels personatges del llibre. Mentre llegia el llibre es feia públic que la Fiscalia arxivava les investigacions a Joan Carles I. La de l’estat espanyol és una democràcia poc sana?

— La democràcia consisteix en el fet que tothom és igual davant la llei, i els primers han de ser el rei i els polítics. Això és una autèntica democràcia. Però també és cert que la democràcia perfecta no existeix perquè és una dictadura. Justament, el que defineix la democràcia és que és infinitament perfectible. S’ha de lluitar per la impunitat zero. Estic d’acord en tot el que diu aquest personatge, el de Carrasco, perquè representa la integritat. Els diners, ja ho sabem, donen impunitat, i aquesta és la nostra lluita. Potser no podem arribar a la perfecció, però s’ha de reduir al mínim possible, començant per Joan Carles I.  

Amb aquesta novel·la diu que tanca la trilogia Terra Alta, però el final és obert.

— Jo m'havia imaginat quatre volums, però al final han sigut tres. Sabem quan comencen les històries, però no quan acaben. Coppola no sabia que faria tres pel·lícules d’El Padrino. És el que passa quan crees un món en el qual la gent està viva. Però el que està clar és que la pressió del lector hi és. Ells volen que en faci més. 

Tot i la cruesa dels temes que s’hi tracten, al llibre s’hi percep molt d’amor en moltes formes diferents. 

— És una de les novel·les més lluminoses que he escrit, plena de gent normal que es juga la vida per una causa justa. La complexitat dels personatges està per sota, no ha de ser visible. Espero haver-ho aconseguit.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir El castillo de Barbazul a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.