BarcelonaEncara que va néixer a Gandia, ha estat des de Madrid que Elísabet Benavent (1984) ha escrit bona part de les 25 novel·les que ha publicat fins ara, de les quals ha venut més de 4,5 milions d'exemplars. Juntament amb noms com Alice Kellen i Megan Maxwell, ha contribuït a col·locar de nou la novel·la romàntica al capdamunt de les llistes de llibres més venuts. Benavent ho ha aconseguit amb la saga dedicada a Valeria, amb el díptic Canciones y recuerdos (Suma, 2018) i amb la recent Esnob (Rosa dels Vents, 2024). Coneguda, sobretot, pels seus personatges femenins –decidits i inconformistes–, a la nova novel·la s'atreveix per primera vegada a explicar una història des del punt de vista d'un home: el jove, ric, atractiu i cregut Alejo.

Per què va escollir un tauró de les finances com a protagonista d'Esnob?

— Passa sovint que volem aconseguir l'èxit buscant l'aprovació de les persones que estimem. En el cas de l'Alejo, ha tingut un pare que ha triomfat, i sembla que ell hagi de seguir el seu model, encara que no s'hagi arribat a preguntar mai si és el que el farà feliç.

Els seus plans són ambiciosos.

— Vol guanyar molts diners, tenir un xalet, un gos, diversos fills i una dona que treballi a mitja jornada.

Ha conegut gaires homes així?

— Uns quants. Abans de poder-me dedicar a escriure, treballava al departament de màrqueting i comunicació d'una Big Four del sector de la consultoria. Els companys n'hi dèiem Mórdor.

És una novel·la inspirada en el que hi va veure?

— Tot el que explico és ficció. El que representa l'Alejo és extrapolable a un model de pensament que encara és força masculí a causa de l'educació. Als nois se'ls anima a triomfar. A les noies, en canvi, se'ns ensenya a cuidar: "Té, agafa aquest bebè i mira si necessita res".

És un tauró de les finances però no és un llop de Wall Street, oi?

— Exacte. El llop de Wall Street és un personatge que triomfa gràcies a la borsa i les inversions, i s'instal·la en un món d'excessos. El secret de l'èxit de l'Alejo és la contenció. Ell ve d'una nissaga familiar amb diners i el que ha de fer és trobar una manera de mantenir la posició.

Com acostuma a passar a les seves novel·les, l'amor ho capgira tot.

— A la meva generació encara ens han inculcat que l'amor que hem de buscar és per sempre. Casa't. Tingues fills. Compra't una casa. Perseguim tot això en un món en què tot passa molt de pressa i en què han irromput amb força les relacions líquides que han potenciat les apps per lligar.

¿Es pot trobar, l'amor de la teva vida, a còpia d'anar fent match?

— Anar passant d'un perfil a l'altre, creient que el següent serà millor, ha mercantilitzat les relacions de parella. No culpo les apps de res, sinó que només faig una observació sobre com es comporten molts dels seus usuaris.

La Marieta, l'altra protagonista d'Esnob, viu obsessionada amb la seva feina i té al·lèrgia als compromisos.

— Ha tingut una mare que ho ha passat malament per culpa de l'amor, i a conseqüència d'això ha decidit que l'amor no serà prioritari en la seva vida.

Però l'amor apareix.

— L'amor té el costum d'aparèixer quan menys ens ho esperem.

I en el nostre món d'ara, l'amor, encara que potser ja no sigui per sempre, continua existint.

— Totalment. Soc una romàntica i penso que és important continuar estimant. Ara bé, cal anar canviant la noció de parella a mesura que la societat també es transforma.

¿Com diria que ha canviat la seva mirada a la parella des que va publicar En los zapatos de Valeria (2013)?

— Ha estat un viatge de deu anys en què he anat aprenent coses i he anat esmolant el meu punt de vista. Vaig escriure Valeria quan tenia 24 anys, tot i que la vaig publicar quan en tenia 28, i en aquells moments encara no m'havia alliberat de la idea heteropatriarcal de l'amor, ni d'aquell mite de l'home que no es vol comprometre però que amb tu canviarà, que és una farsa. Tòpics com aquest són molt tòxics. Des de la ficció, el que hem de fer és inculcar a les noves generacions un amor que sigui més sa.

Quina mena d'amor és, aquest?

— Cal respectar totes les nocions d'amor sempre que no impliquin fer mal a ningú. M'és igual si són parelles convencionals, trielles, parelles obertes... El que és important és que tothom que hi participi pugui prendre les decisions que vol.

Ens trobem en un context en què alguns col·lectius, sobretot vinculats a la dreta, qüestionen algunes llibertats adquirides.

— No m'agrada parlar de política, però em preocupa tot el que retalli les llibertats dels individus.

Construir la teva llibertat en un marc polític i social que la negui és molt difícil o gairebé impossible, no?

— Crec que hem de ser lliures sense pecar de l'individualisme neoliberal capitalista. Insisteixo que no m'agrada parlar de política... Escric entreteniment per distreure'm una mica de tot el que queda allà fora.

El seu entreteniment no està renyit amb l'humor. Els diàlegs s'han anat tornant cada vegada més àcids.

— Els diàlegs són un gran vehicle per fer riure el lector. Ara soc més àcida i cínica. A mesura que et fas gran aprens a ser més cínica. Mai no m'he pres la vida gaire seriosament...

Però, en canvi, és molt pencaire.

— Això em ve de família. A la meva germana i a mi ens van fomentar que fóssim constants i treballadores. Com a estudiant treia més o menys bones notes, però no era tan aplicada com ho he acabat sent gràcies als llibres.

Ja ha escrit 25 novel·les! I no són precisament breus.

— La comèdia romàntica exigeix poca documentació, i això fa que el procés d'escriptura s'escurci una mica. El més difícil és entrar al circuit.

Primer es va autoeditar a través d'Amazon, oi?

— Vaig tenir la sort que em comencessin a llegir i que el llibre arribés a les mans de l'equip de Suma de Letras. Des de llavors m'he mentalitzat que això és una carrera de fons, i no un esprint. Així i tot, sempre que publico una novel·la penso que serà l'última.

A Com (no) vaig escriure la nostra història (Rosa dels Vents, 2023) una escriptora d'èxit exposava el seu bloqueig creatiu i confessava ser una persona insegura i amb ansietat.

— Pateixo ansietat des de molt jove, i ara no està tan mal vist com llavors. A la novel·la es barrejava amb la por de sentir-te impostora. A vegades pots triomfar econòmicament, vendre molts llibres, però ser una persona normal i corrent. Si tot el que puja baixa i estàs exposada a pujar, també has d'estar preparada per al dia que caiguis.

I no ho està?

— Ho estic massa. Els meus editors diuen que anticipo massa el moment en què això passi.

De moment no sembla que hagi d'arribar.

— No em puc queixar de res. Esnob està funcionant molt bé, s'han fet unes quantes adaptacions audiovisuals de les meves novel·les i està a punt de publicar-se als Estats Units la traducció d'Un cuento perfecto [2020].

¿S'estan perdent els prejudicis entre els lectors de novel·la romàntica?

— Abans la gent es folrava les novel·les romàntiques perquè ningú sabés què llegia. Ara per sort ja no es fa tant. Però continua sent un gènere no gaire ben vist. A les llibreries, al racó de novel·la romàntica només hi trobes escriptores. Si un home n'escriu alguna, mai no l'hi posen.

QUATRE AUTORES I UN AUTOR DE NOVEL·LA ROMÀNTICA QUE TRIOMFEN

La recepta de la nord-americana Colleen Hoover (Sulphur Springs, 1979) per vendre molts llibres ha estat la senzillesa estilística i la proximitat amb què escriu sobre temes traumàtics, entre els quals hi ha l'abús sexual, la violència domèstica i l'avortament. Entre els més de 20 milions d'exemplars que ha venut, una bona part venen de les novel·les romàntiques i eròtiques que ha escrit, com ara Trencar el cercle (Columna, 2023), tot i que també ha escrit thrillers i crossovers orientats a un públic majoritàriament juvenil.

Los Bridgerton, la popular sèrie de Netflix, adapta les novel·les romàntiques de Julia Quinn (Nova York, 1970), farcides de sexe, passió i relacions tòxiques emparades en els codis relacionals del segle XIX (tot i que amb alguna llicència). El 2020, l'èxit audiovisual va permetre rellançar les vuit novel·les del cicle ideat per l'autora nord-americana, que es van publicar en anglès entre el 2000 i el 2006. Durant mesos, el segell Titania de l'editorial Urano va colonitzar les llistes de llibres més venuts en castellà.

Igual que Benavent, Alice Kellen és valenciana, escriu novel·la romàntica en castellà i va optar per autoeditar-se a Amazon abans que Planeta, el 2014, la fitxés. Des de llavors, l'autora nascuda el 1989 ha publicat quinze novel·les. El 2022 va ser la novel·lista més venuda a Espanya, fet que l'estimulava a declarar que la fita la feia plorar "cada dia". Amb més de dos milions d'exemplars venuts, Kellen publica una nova història d'amor per any. L'última ha estat Donde todo brilla (2023).

Fa un parell d'anys, la novel·lista que tenia més cues a la Setmana del Llibre en català era la joveníssima Joana Marcús (Fornalutx, 2000), gràcies a les traduccions d'algunes de les seves novel·les, com ara Trilogia foc (Fanbooks, 2022), en què distopia i romanticisme avancen de bracet. Marcús va començar a fer camí com a autora a través de la plataforma Wattpad als 13 anys. Des d'Irresistible propuesta (2017), ha publicat 14 novel·les més, de les quals ha venut gairebé mig milió d'exemplars.

A França, un dels veterans en el gènere romàntic –amb més de 50 milions d'exemplars venuts– és Marc Levy (Boulogne-Billancourt, 1961). Després de treballar com a socorrista, de fundar una empresa tecnològica a San Francisco i de dedicar-se temporalment a l'arquitectura des de París, va "sentir la necessitat" d'escriure una novel·la per al seu fill. Des de llavors s'ha especialitzat a oferir històries ensucrades, com ara les que presenta a Totes les coses que no ens vam dir (Columna, 2008) i La química secreta de les trobades (Columna, 2011).