BarcelonaEn algun moment, vam decidir que els joves no llegeixen. Si no, no m’explico que posem el tema sobre la taula cada dos per tres. Jo també m'ho pensava, que era així, però repassant dades he vist que el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya durant el 2021 deia que el tram d’edat amb més lectors de llibres durant el seu temps lliure va ser el de joves de 14 a 24 anys, un 74,8%. Gens malament, oi? De moment, ja dediquen més temps a la lectura que els “adults”. Aquesta setmana, he coincidit al FLIC amb dues persones que en saben molt, de lectura i joves: la Núria Càrcamo, llibretera de la Sendak, i la Júlia Baena, responsable de la biblioteca escolar del Menéndez Pelayo. El que m’han explicat m’ha semblat il·luminador.

“¿A què ens referim, quan diem que llegeixen menys? Que els joves no llegeixen en paper, o llibres d’editorials plenament juvenils? Llavors, potser sí, però a la llibreria veiem que sí que llegeixen allò que els interessa llegir. L’abisme són els canals: fins a un determinat moment, un canal és la llibreria, que implica la família, però hi ha un punt que aquest canal es trenca i en busquen d’altres que no coneixem i que, fins i tot, estigmatitzem”. Molt interessant això que diu la Núria. Què és llegir? Com i què llegeixen els joves? Un d’aquests canals que comenta podria ser Wattpad, una plataforma que reuneix 90 milions de lectors i escriptors, i d’on han sortit autors com la Joana Marcús, que ara publica a Penguin Random House i Planeta. Va signar llibres a la Setmana del Llibre en Català, i la cua de joves era impressionant. Vaig parlar amb tres noies que hi eren, que em van explicar que s’identificaven molt amb el que escriu, que les fa sentir compreses i a un lloc segur. Quan es parla de Wattpad, només se n’acostuma a destacar la baixa qualitat literària (que no discuteixo), però no es diuen altres coses, com que hi ha moltes escriptores (hola, futur!), ni es parla de com interpel·la els lectors. Potser hauríem de dedicar més estona a saber per què s’hi enganxen, sense prejudicis, com els que tenim en altres aspectes: la Núria també m’explicava que alguns progenitors diuen als fills que no agafin un còmic, millor “un llibre de veritat”. Més enllà del menyspreu absurd pel còmic, tornem a estar igual: ¿podem deixar que els joves decideixin què volen llegir?

La Júlia també s’hi troba, amb aquest menyspreu. Em diu que veu molts prejudicis amb els lectors de llibres de coneixements. A ella, que cada dia té més de cent alumnes a la biblioteca (a l’hora del pati!) i fa un miler de préstecs cada curs, li preocupen temes com la igualtat d’oportunitats en l’accés a la lectura, o si existeix prou mediació, per ajudar els joves a arribar a bons llibres. Per a ella, és importantíssim desenvolupar el sentit crític, i aquí destaca la utilitat dels clubs de lectura. “És important que els joves sàpiguen analitzar què els agrada i què no d’un llibre, no tot és blanc i negre. Prou reduccionismes”. Li preocupa la infantilització de les lectures que se’ls ofereixen, i també m’assenyala que ara totes les editorials proposen continguts “trepidants”. “Ja anem a un ritme trepidant cada dia, per què reforçar-ho? Per què no potenciem la paciència lectora?” Aventuro una resposta: ¿potser perquè ens falta confiança en ells, en els joves?