LITERATURA
NÚRIA JUANICO
Elciego (la Rioja)

“Les dones desobedients es mereixien una novel·la”

Alaitz Leceaga homenatja les pioneres de la indústria del vi a ‘Las hijas de la tierra’

Alaitz Leceaga a les vinyes de la Bodega Contino. / ASÍS G. AYERBE / EDICIONES B Zoom

Dels més de 20 litres d’aigua que van caure a les vinyes la setmana passada ja no en queda ni rastre. Un mar de ceps refulgeix fins a l’horitzó i ensenya, provocador, els gotims d’un blau lluent a punt de rebentar. La verema ha començat a la Rioja alabesa amb un sol que no dona treva i que els bodeguers han acollit com un regal del cel. “Fins ahir la pluja ens va fer la punyeta, però tot apunta que podrem collir el raïm en condicions”, explica amb optimisme l’enòloga i enginyera agrícola Irene Bonilla, de la Bodega Contino, de CVNE. Bonilla fa una ullada al cel net, on els núvols han deixat de ser una amenaça, i arrenca un penjoll de raïm per celebrar-ho. La collita s’intueix tant o més profitosa que el futur de Las hijas de la tierra (Ediciones B, 2019), la nova història de l’escriptora basca Alaitz Leceaga (Bilbao, 1982), que transcorre, precisament, entre les vinyes d’una família sumida en el dolor.

Del seu debut, El bosque sabe tu nombre (2018), se n’han venut més de 100.000 exemplars en castellà. L’obra s’ha traduït a 10 idiomes i ha erigit Leceaga com la novel·lista espanyola de ficció més venuda a l’Estat el 2018. En un temps rècord, Leceaga va deixar enrere el negoci immobiliari al qual es dedicava per convertir-se en una de les poques autores privilegiades que poden viure íntegrament de la literatura. “Soc conscient de l’excepcionalitat en què visc. Però quan m’aturo a pensar-hi tinc la sensació que floto en un somni”, assenyala l’escriptora mentre acaricia un cep que fa reverències pel pes dels raïms. La immensitat del paisatge riojà va deixar-la sense respiració un any i mig enrere, quan just començava a enlairar-se amb la primera novel·la. “És un indret molt potent, que encaixava a la perfecció amb el que buscava: una nova història amb uns personatges marcats a foc per l’entorn”, diu Leceaga.

La pluja que aquests dies els bodeguers volen espantar és extremadament anhelada a Las hijas de la tierra, on fa més de 30 anys que les vinyes no creixen per culpa d’una aridesa inexplicable. La novel·la ressegueix la història de la família Veltrán-Belasco que, igual que les seves terres, està sotmesa al patiment. A diferència d’ El bosque sabe tu nombre, en aquesta ocasió el context històric pren un protagonisme cabdal en la novel·la. “Volia parlar de les dones pioneres que van començar a desplegar la indústria del vi i com van aparèixer pobles del no-res per adaptar-se a aquest auge”, subratlla l’escriptora, que ubica el relat a finals del segle XIX. El renaixement de la finca familiar Las Urracas marca l’esquelet de la novel·la i, alhora, és intrínsec al viatge de la protagonista, Gloria, la filla gran de la casa. Leceaga la pesca a l’adolescència, en una edat en què, segons diu, “tots som molt vulnerables i ens deixem arrossegar per coses externes a nosaltres”.

Sotmesa a la voluntat del seu germà bessó, Rafael, i amb una personalitat pràcticament anul·lada, la Gloria que irromp a les pàgines inicials de la novel·la és un personatge torturat per les pors i la violència. La protagonista s’enfronta a la joventut sense esperar res de la vida fins que, gràcies a les germanes més petites, s’adonarà que per canviar la seva existència necessita canviar d’actitud. “Vist amb perspectiva, els seus actes de rebel·lia semblen insignificants, però van ser molt importants. Les dones desobedients es mereixien una novel·la”, destaca l’escriptora. L’òptica feminista no es pot deslligar dels seus llibres, si bé Leceaga la introdueix sense fer-ne bandera. “Crec en la igualtat entre homes i dones i per això vull reflectir els gestos que han canviat tant el panorama i ens han portat fins al present”, afegeix l’autora.

Una novel·la de monstres reals

L’atmosfera mística i el realisme màgic són dos dels trets més característics de les novel·les de Leceaga, que s’emmiralla en autores com Isabel Allende, Mary Shelley i les germanes Brönte per construir històries fantasmagòriques on ressona l’esperit de la literatura gòtica.

A Las hijas de la tierra la màgia torna a embolcallar els personatges, tot i que en aquesta ocasió les amenaces són sobretot terrenals. “Els monstres aquí són reals. El llibre em demanava violència, moments d’impacte i de sobresalt”, assenyala Leceaga, que ha escrit una segona novel·la més fosca que la primera sobretot a partir d’un antagonista carregat de ràbia i ambició. “Tota història és tan bona com el seu dolent. Sense el personatge del Rafael no hauria fet justícia a la història”, diu l’escriptora. La lluita per la supervivència té a la novel·la un doble vessant. D’una banda, la Gloria combat batalla rere batalla contra les persones que la volen subjugar. De l’altra, les vinyes de Las Urracas s’aferren a la vida quan el temps es torna propici i recuperen la força per tornar a brotar. Amb una prosa vívida i absorbent, Leceaga descriu el paisatge de la Rioja fixant-se en els petits detalls i dotant-lo de calidesa i de personalitat. “Vull que els lectors sentin que caminen per les vinyes com si realment fossin aquí”, destaca l’escriptora. Al seu voltant, els ceps ballen al compàs de l’aire i la remor de les branques sembla xiuxiuejar la seva aprovació.