Amb edició, traducció i pròleg de Miquel Cabal Guarro, es publica en català A reveure (La Segona Perifèria), un recull de set textos amb què Izraïl Métter (1909-1996) vol deixar escrita la seva vida. Som, per tant, davant d’unes memòries –"sense cap propòsit clar ni cap vocació nostàlgica"– d’un escriptor jueu ucraïnès de llengua russa que va viure la caiguda de l’Imperi Rus i la Revolució del 1917, els anys de bonança sociocultural de la dècada dels vint, el gran terror i la repressió estalinistes, la Segona Guerra Mundial, la Guerra Freda i l’Estancament, el Desglaç i la perestroika. Durant la guerra va deixar la feina com a professor de matemàtiques i va col·laborar a la ràdio amb textos antifeixistes i després va escriure guions per al conegut autor de còmics Arkadi Raikin. A més, Métter va escriure més de vint llibres entre novel·les, obres de teatre i guions cinematogràfics.

Al pròleg d’A reveure, Cabal explica que ha fet aquest recull de relats a pedaços: "He optat per servir-me d’alguns dels relats autobiogràfics més coneguts de l’autor, que constitueixen el gros del llibre al costat de peces fins ara menys difoses, i ho he anat enfilant tot amb uns apunts més breus, extrets de les Notes d’un poblet, una compilació de textos que l’autor va escriure del 1965 al 1988 i que va incloure en l’esmentat volum de Ne porastiot biliom". Cabal també aclareix que som davant d’unes memòries ficcionades, ja que el rigor biogràfic de Métter és poc més que circumstancial perquè l’autor afavoreix la manipulació i la recreació lliure dels records. En paral·lel, elabora literàriament les escenes, els personatges i les rèpliques. Ho aclareix el mateix Métter al primer relat, Autobiografia: "Des de ben petit, la meva biografia està plena de kompromat, material compromès", però, tot i així, al segon relat, Notes d’un poblet (núm. 1), decideix que "el desig d’expressar-te sense embuts et domina en la vellesa: et passen les ganes de delegar el punt de vista i les opinions pròpies en personatges inventats, d’idear arguments, de mirar-te el món amb els ulls d’algú altre". Métter també explica l’expressió "d’un poblet", just abans del conte La por: "De les notes que prenc aquí, constants i inevitables, jo en dic que són d’un poblet, tot i que no hi parlo únicament de la vida en la meva població de províncies". El que fa, sens dubte, és construir un nosaltres a partir d’un jo que narra; saltar del microscòpic al macroscòpic i recrear un fresc d’un lapse històric cardat i compartit.

Solitud, identitat i relacions interpersonals

Izraïl Métter és un autor que destaca per la seva capacitat de capturar l'essència de les experiències humanes a través de relats que combinen la profunditat emocional amb una prosa elegant. Els seus contes sovint exploren temes com la solitud, la identitat i les relacions interpersonals, tot això amb un toc de realisme que fa que els lectors se sentin connectats amb els personatges. Una de fortaleses dels relats de Métter és la seva habilitat per crear atmosferes vívides. Cada història és un món en ella mateixa, ple de detalls que transporten el lector a llocs i moments concrets. La seva escriptura és rica en imatges i sensacions. Els relats estan construïts amb una estructura que desafia les expectatives, sovint jugant amb el temps i la perspectiva, oferint diferents punts de vista que enriqueixen la narrativa. Això no només manté l'interès del lector, sinó que també convida a una reflexió més profunda sobre les situacions extremes que presenta.