Com que el coneixement és infinit, ens veiem abocats a la síntesi. En el cas de la història, això provoca un biaix del relat cap als grans noms, descartant pel camí el tramat de vides comunes que donen consistència al teixit del passat. Tota vida té punts d’interès, però només de la mà d’un bon especialista pot transcendir de l’esfera privada per esdevenir categoria singular d’un temps i d’un país.

Amb Indià i republicà, la historiadora Conxita Mir Curcó (Torregrossa, 1952) ha bastit un exemple modèlic, tot reconstruint la biografia del seu avi matern. Ramon Curcó Rubio (Torregrossa, 1884 - Lleida, 1939) se’ns apareix com el fill d’una Catalunya de finals del XIX sacsejada per canvis econòmics –l’expansió del regadiu a les comarques lleidatanes—, polítics –la crisi de la monarquia liberal— i ideològics –el sorgiment d’un humus republicà i laïcista—, en què les ambicions –això que ara anomenem emprenedoria— passaven necessàriament per fer les Amèriques.

Tot i la poca documentació preservada, Mir tira d'ofici per oferir-nos, a través dels ulls del seu parent, una mirada sobre un món en transformació. D’una banda, les xarxes comercials i familiars evidenciaven com el procés de globalització ja era aleshores present i influent. De l’altra, aquests mateixos canals servien per transferir i intercanviar idees i diners, oportunitats i esperances, somnis i realitats. Com ens recorda la mateixa autora, quan l’esforç inversor local tenia èxit, es transformava en remeses de tornada amb què millorar la casa pairal i, al mateix temps, “el continent americà acollí multitud d’estrangers d’idees republicanes, socialistes, comunistes i anarquistes”.

Aquest constant anar i venir, sovint condicionat pels resultats econòmics i per les situacions polítiques conjunturals, preservava el vincle per damunt de les distàncies geogràfiques. Els viatges, però, acabarien sobtadament en tragèdia quan Ramon Curcó, en part per les seves idees i pel maniqueisme de tota guerra civil i en part com a càstig per persona interposada, era executat per les noves autoritats franquistes. El doble somni d’aquell fill de pagès, d’enriquir-se com a indià i de participar en l’adveniment republicà, es veia escapçat pels problemes econòmics de la seva última etapa a Veneçuela i per la violència fundacional i fonamental de la dictadura espanyola.

Indià i republicà recupera la memòria familiar i local, però sobretot dona veu a la “gent comuna que participà en la construcció del segle XX”. Un projecte coherent amb la trajectòria investigadora i acadèmica de Conxita Mir: sens dubte una de les historiadores més rellevants dels últims trenta anys. No és un parlar per parlar. Qui s’acosti a Dones de ciència, tecnologia i pensament, en què les coordinadores Marta Aymerich i Àngels Fitó (Viena, 2024) fan que cada autor triï un referent internacional i un de nacional de la seva disciplina, veurà com a la part d’història apareixen els noms de britànica Mary Beard i de la lleidatana, tot vindicant així aquesta manera de fer història des dels marges.