Els temptadors abismes i turbulències de 'Cims borrascosos'
Viena publica una nova traducció catalana, feta per Ferran Ràfols Gesa, del clàssic d'Emily Brontë, una de les fites del Romanticisme anglès
![Un fotograma de l'adaptació de 'Cims borrascosos', de Laurence Olivier](https://static1.ara.cat/clip/26ed8898-be5e-4888-9504-3d7c5c9e3fbc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg)
BarcelonaA finals del 1847 es va publicar Cims borrascosos. L'autor era Ellis Bell, pseudònim que ocultava l’Emily Brontë, la mitjana de les germanes. La família Brontë ha donat tres genis a la literatura anglesa: la Charlotte, l’Emily i l’Anne. Es diu que Jane Eyre, la cèlebre novel·la de la Charlotte, és superior a Cims borrascosos, probablement perquè és una obra més madura, però Cims borrascosos té alguna cosa d’abisme passional i de turbulència excitant que tempta i captiva moltíssim.
I com que la novel·la de l’Emily Brontë (Thorton, 1818 - Haworth, Bradford, 1848) és tan bona i suggerent, convida a la divagació, començant pel mateix títol: Wuthering Heights, que és un lloc que també podríem denominar Massís Ventós o Puig Ventós. En tot cas, “Cims borrascosos” és un espai, una possessió, una casa en brega constant i enfrontada a un altre espai, una altra possessió, la “Granja dels Tords”. Cases i llocs amb estètiques diferents que simbolitzen famílies, personatges i caràcters humans que poden definir el temperament i la manera de ser d’una època i d’un país; com una bona lliçó d’història anglesa que permet recuperar la vivència humana de l’època victoriana.
Pel que fa a la psicologia de les famílies i els personatges, els Earnshaw i els Linton, presenten caràcters petris i d’una categoria moral complexa. Sovint són éssers malaltissos i pertorbats, plens de matisos i d'una policromia espiritual ambigua, com ara la Catherine Earnshaw i en Heathcliff, la Cathy Linton i el Hareton Earnshaw, en Linton Heathcliff i l’impagable Joseph. D’altres, en canvi, formen un contrapès ètic: el senyor Lockwood, la Nelly Dean, en Hindley Earnshaw i la Isabella Linton. I aquí ens podríem qüestionar –com sembla que fa la mateixa Emily Brontë– si l’art i la literatura han d’estar al servei de la moral. I que una acció bona pot desencadenar molta destrucció i dolor. Perquè tot comença quan el senyor Earnshaw torna d’un viatge a Liverpool amb un nen gitano que adopta. Però aquesta bona acció desencadena un turment emocional i una aflicció inimaginables, en especial per la relació punyent entre en Heathcliff, el nen gitano, i la Catherine, la seva germana adoptiva, en els erms de Yorshire.
Una novel·la innovadora i revolucionària
No és estrany que Cims borrascosos es consideri una novel·la profundament innovadora i revolucionària, perquè topa amb les convencions i codis de l’època, plantant cara a la realitat d’uns personatges cruels i devastadors. S’hi tracta la violència familiar, l'alcoholisme, la pèrdua de la fe, el dogmatisme, patologies psíquiques i alienacions, passions irrefrenables, amors prohibits, el pes dels morts… A més, qui narra l’acció és la Nelly Dean, un personatge de condició social baixa que adquireix tota l’autoritat moral de la narració, cosa impensable a l’època. També podríem preguntar-nos si Cims borrascosos és una novel·la de terror, com afirma H.P. Lovecraft, perquè l’acció sembla que transcorri en l’infern, una magnífica història romàntica i tràgica o un relat de caràcter gòtic seductor i palpitant.
En tot cas, Cims borrascosos és una obra mestra i, com a tal, inclassificable. I hem de celebrar que en aquest racó de món ventós i dissortat aparegui una nova i magnífica edició a càrrec de l’editorial Viena amb la traducció de Ferran Ràfols Gesa. Una lectura inoblidable per alliberar-se de la monotonia sense fer-ne una cosa gens turmentada, ben al contrari.