ESTIMAT ANDERSEN
Llegim Crítiques 15/11/2019

Jo també soc un indi

'Un indi com tu i com jo' d'Erna Sassen i Martijn van der Linden. Takatuka. Trad. Gustau Raluy. 135 pàg. / 16,50 €

Bernat Cormand
3 min

Quan estem sols o bé ens hi sentim, el nostre món interior acostuma a ser molt ric. El Boaz és un nen solitari i somiador, i s’inventa els amics perquè la seva mare no es preocupi: quan li diu que ha anat a jugar amb el Colin, que no existeix, en realitat espera els ponis salvatges en un llac que hi ha enmig de les dunes, com si fos un indi que, enfilat dalt d’un arbre, observa els búfals. De fet, li encanten els indis, sobretot els sioux, que és la tribu que coneix millor. Tot aquest univers de fantasia, però, pren un altre sentit gràcies a l’Aisha, una nena refugiada que ha arribat nova a l’escola. Així és com comença la novel·la holandesa Un indi com tu i com jo, escrita per Erna Sassen i il·lustrada per Martijn van der Linden, que Takatuka acaba de publicar en català i en castellà. D’Erna Sassen en sabem poca cosa. Va iniciar la seva carrera professional com a actriu de televisió i teatre, ofici que va abandonar el 2004 per dedicar-se a la narrativa per a infants i joves. El que sí que podem dir és que li agrada explicar històries que toquen la fibra sensible, almenys a Dit is geen dagboek [Això no és un diari], en què relata la vida d’un adolescent la mare del qual s’ha llançat a la via del tren, o a Er is geen vorm waarin ik pas [No hi ha manera que jo encaixi], protagonitzada per una noia a qui el món se li ensorra.

En la novel·la infantil que ens ocupa es parla d’infantesa, acolliment, amor, diversitat ètnica i religiosa, racisme, però sobretot de la importància de trobar algú que podria ser una ànima bessona, especialment si no encaixem en la realitat que ens envolta. L’autora, sense caure en moralismes, dibuixa un retrat sensible d’aquest nen que no s’adapta a l’entorn i que prefereix buscar aixopluc en el poder de la seva pròpia imaginació (atureu-vos a llegir el passatge en què el protagonista s’escapa, que és descrit com un viatge oníric). No obstant això, l’aparició en escena de l’Aisha obre una escletxa de llum, més enllà de les dificultats de comunicació -no parla neerlandès-. L’oportunitat per conèixer-se la troben, malgrat tot, en un treball que fan tots dos sobre els maies, que, d’altra banda, permet al Boaz reflexionar sobre la tradició, els costums i les religions que hi ha arreu. Per estudiar aquesta comunitat, ell escriu mentre que ella dibuixa, i això els connecta. De vegades les paraules no calen.

Ens trobem, doncs, davant d’un relat que toca temàtiques diverses (tot i que entrellaçades) i que, a més, està construït a través de plans narratius de diferents nivells, cosa que en algun moment pot dificultar una lectura seguida sense buits de comprensió: per exemple, la representació de dues civilitzacions indígenes territorialment allunyades (els sioux i els maies) podria generar confusió. L’aposta per una complexitat narrativa ja ho té, això. De tota manera, el que ajuda a formar un bloc més compacte és la proposta artística, de la mà de Martijn van der Linden, que juga amb el disseny i la il·lustració, creant una unitat gràfica, poc freqüent en aquest gènere. A còpia d’imatges que recorden els petròglifs, embelleix el text i li fa de camí per on avança per no perdre el rumb. Al mateix temps, els colors, lluminosos, són un mirall de les línies que esbossa la petita Aisha, que interpreta l’univers maia.

En aquesta passió pels indis, el protagonista s’imagina que la seva amiga és sioux. Però no, acaba descobrint que no, que ha fugit dels bombardejos de Síria. I si la vivència d’una guerra ja és prou difícil, la família siriana ha patit alguns episodis de discriminació al país d’acollida, fet que al mateix Boaz li costa d’entendre (aquí l’àvia, aquesta aportació necessària de la veu d’un adult, s’encarrega d’acompanyar-lo en la incomprensió davant de situacions hostils). En qualsevol cas, per a ell, que al final l’Aisha no vingui de terres americanes no resulta un problema, perquè l’aparença és el menys important. Al capdavall, és una índia com tu i com jo.

stats