Llegim  /  Crítiques 03/12/2021

Nick Hornby i la fórmula de la Coca-Cola

'Alguien como tú' retrata una relació amorosa amb el Brexit de rerefons

2 min
La Union Jack en primer terme, sobre una de les torres del palau de Westminster al fons.

Fa temps que Nick Hornby va desxifrar la seva pròpia fórmula de l’èxit. L’autor dels magnífics Fiebre en las gradas, En picado o Alta fidelitat s’ha fet un nom a través de llibres on, amb un estil molt cinematogràfic -farcits de diàlegs enginyosos, amb un punt d’humor i ironia, i plens de referències a la cultura popular-, intenta a través del pla detall de les vides de personatges aparentment perifèrics fer un retrat costumista de la societat britànica. Una fórmula de la Coca-Cola que a Alguien como tú (Anagrama) no acaba de sortir rodona.

I això que l'objectiu de l’últim llibre de Hornby és ambiciós. Seguint la idea que som la suma de tres factors -com ens veuen els altres, com ens veiem nosaltres i com som en realitat-, el llibre mostra com ens condicionen els prejudicis que tenim no només sobre els altres sinó, sobretot, sobre nosaltres mateixos. I per fer-ho parteix de la història d’amor entre una parella sorgida de dos mons que, d’entrada, no podrien semblar més oposats: la Lucy -42 anys, mare de dos fills, divorciada, blanca, professora de literatura en un institut i veïna d’un barri benestant-, i el Joseph -22 anys, negre, d’origen humil i que acumula petites feines que van des de carnisser fins a entrenador de futbol o cangur, per anar tirant mentre intenta complir el seu somni de ser DJ.

Nick Hornby

La història comença amb ell fent de cangur dels fills d’ella per una nit. Primer avança des del confort que dona la privacitat de la llar -on tot és diversió, sexe i veure capítols de Los Soprano al sofà- i després trontolla des dels dubtes i les pors que afloren a mesura que la relació entra en contacte amb l’exterior -els veïns, les famílies i cercles d’amistat respectius- i posa a prova les conviccions de l’un i de l'altra. ¿Estan tan convençuts del que senten per superar els recels de la resta? ¿Estan preparats per als comentaris d’amics, familiars i veïns? ¿És cert que no els importen les diferències d’edat, classe i color de pell?

I tot plegat Hornby ho explica amb l’escenari del referèndum del Brexit -propici per als estereotips i les idees preconcebudes- de fons. Però la sortida del Regne Unit de la UE acaba sent tot just això, només un decorat que s'explica superficialment i que, tot i que es presenta gairebé com un tercer protagonista de la novel·la, acaba sent un personatge pla, sense més influència que ser tema de conversa banal en diferents escenes de la història. Aquesta és una de les febleses d’una novel·la en què tampoc la història i els diàlegs tenen l’agilitat de llibres passats -lluny de la brillantor que el mateix Hornby va mostrar en el guió de la fantàstica sèrie de la HBO State of the Union-. Una novel·la que, tanmateix, passa bé. Com una Coca-Cola que to just s’ha començat a esbravar.

stats