BarcelonaQuan l’any 1984 Josep Maria Espinàs va entrevistar al programa Identitats l’espia barceloní conegut com a Garbo, poca gent havia sentit parlar d’ell i molt menys sabia que en realitat es deia Joan Pujol. Agent doble que durant la Segona Guerra Mundial va treballar tant per als alemanys com per als britànics, és a dir, per als sequaços de Hitler i per als aliats, Joan Pujol/Garbo va ser un home no gaire alt i d’aparença discreta que quan es va posar davant les càmeres de TV3 ja tenia una edat.

Fill de burgesos i crescut a l’Eixample, l’espia anomenat Garbo era molt jove quan es va topar amb la Guerra Civil. Arribada la Segona Guerra Mundial, es va oferir com a espia a l’ambaixada britànica per defensar la democràcia. No li van fer gens de cas i va decidir augmentar l’aposta, contactant amb Alemanya amb la intenció d’infiltrar-se. A partir d’allà, la corrua de fets inventats per despistar l’enemic van demostrar que Joan Pujol brillava per la seva capacitat literària.

Es diria que va ser aquest l’aspecte que va despertar l’interès de Roser Caminals (Barcelona, 1956), autora establerta als Estats Units que coneixíem per la seva trilogia barcelonina ambientada en les primeres dècades del segle XX. Val la pena veure l’entrevista i també llegir el llibre que Caminals ha dedicat perquè el personatge s’ho val. A Garbo parla, Premi BBVA Sant Joan de narrativa, l'autora ens du de la mà per la peripècia vital del protagonista en progressió cronològica, mentre hi dialoga en tant que personatge narrador. La seva és una presència subtil, però potser innecessària.

Una feina arriscada i incansable

Aquell que els alemanys coneixien com a Arabel havia rebut dels seus caps reals el nom en clau de Garbo en homenatge a la gran diva, evidentment pels seus dots interpretatius, però més que actuar la seva feina consistia en inventar: fets, dades falses... i una xarxa d’espies ficticis. “Garbo era una màquina de paraules. Hi havia dies que escrivies tres o quatre informes, alguns de fins a deu pàgines, a més dels mil dos-cents telegrames que vas enviar durant la guerra”. Quantes vides va salvar amb aquella fantasiosa feina arriscada i incansable? Mai ho sabrem.

La novel·la és una història d’aventures que ens endinsa en la realitat dels espies que no són James Bond, i també un exercici d’introspecció en la vida privada d’aquest català intrèpid. Ocupa un espai rellevant la seva relació amb Araceli, la gallega de sang calenta amb qui es va casar i va tenir tres fills. La dona el va acompanyar en la primera etapa a Lisboa, després a l’Anglaterra bombardejada per la Luftwaffe i, finalment, deixant enrere una Europa que fumejava de dolor, a Veneçuela, on l’espia va viure l’altra meitat de la seva vida. Deixo en l’aire si amb Araceli o sense.

Poc després de sortir a TV3, Joan Pujol va signar un llibre juntament amb Nigel West, pseudònim de l’historiador anglès Rupert Allason. D’ell ha begut Caminal per oferir-nos aquest ben construït Garbo humà i proper, que fins i tot va salvar vides al desembarcament de Normandia.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per comprar Garbo parla a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.