Un gat negre al jardí és un recull de vuit relats ambientats en pobles petits i protagonitzats per dones que estimen des d’una nostàlgia esfereïdora, des d’"una ràbia" que "desfigurava" la narradora. Abans de guanyar ex aequo el premi Documenta amb aquest llibre, Irene Zurrón (Palma, 1990) va escriure una novel·la infantil, La tribu enmig de la muntanya (Tàndem, 2021), però Un gat negre al jardí és el seu debut en narrativa breu. Un debut que no ho sembla gràcies a la qualitat de l'escriptura, l’estil depurat i la llengua poderosa que l’autora domina amb escreix.

Prenent com a referent la literatura de Mercè Rodoreda —que Zurrón coneix bé des de la preparació de la seva tesi doctoral sobre el suïcidi en la literatura, sobretot en l’obra de l’autora de Quanta, quanta guerra—, els contes de Zurrón s’inspiren, com afirma ella mateixa a la darrera pàgina del llibre, en inicis de pel·lícules (Les cascades del Niàgara), versos de cançons (Spice Girls, El Petit de Cal Eril), frases manllevades de sèries (Twin Peaks), versos de poemes (Maria Antònia Salvà, Emília Sureda) o un panell del Museu d’Història de Barcelona. No és estrany que l’autora vagi estudiar llengua i literatura catalanes a la Universitat de les Illes Balears. Per a Zurrón, l’escriptura és un collage de fragments a imatge i semblança del món contemporani. L’autora pot tractar des de temes molt actuals fins a rondalles antigues tradicionals.

La crisi de fer-se adult durant una gran crisi global

Els relats d’Un gat negre al jardí exploren temes com la solitud, la intimitat i les relacions interpersonals des d’un coneixement cultural ampli i heterogeni. Cada relat està marcat per una visió del món que reflecteix la fragilitat de les experiències humanes. Els personatges, molt ben desenvolupats, transmeten vulnerabilitat i resiliència, fet que dispara una ràpida identificació amb el lector, que hi connecta de manera profunda i troba la calma, com les protagonistes de Zurrón, "en un univers pertorbat". El fil conductor i els personatges poden semblar els mateixos en tots els contes, però en moments diferents de la seva vida. Passa el mateix amb algunes idees que es reiteren des de perspectives diverses. És un llibre molt generació Y, per dir-ho d’alguna manera, un imaginari que, des del gat negre que, per tradició, està lligat a la mala sort però també a la creença de l’endevinació del futur: la sensació d’incertesa, de fugida, d’arrossegament pel context en què es troben (parella, lloguer, feina), de desubicació d’una generació sencera. Horòscops, cartes astrals, la Sibil·la... tot de mites i símbols que es repeteixen per donar un sentit més festiu i lúdic als relats, una estètica pròpia de la crisi sobretot del 2008, l’any en què les expectatives es van trencar del tot. Els discursos col·lectius sobre la crisi global coincideixen amb la crisi de fer-se adult de la generació nascuda els anys 90 del segle XX.