BarcelonaHi ha llibres que influeixen sense ni saber de la seva existència. Aquest és el cas del volum Katalonien gegen Kastilien publicat el 1936 –a redós de l'interès generat per la Guerra Civil— pel lingüista vienès Anton Sieberer (1901-1950), després de dues breus estades a l'estat espanyol –el 1934 recorrent Espanya i el 1935 ja focalitzat a Catalunya– en què va entrevistar-se amb un grapat de personalitats i llegir tot allò que va poder. Malgrat aconseguir un cert ressò, el caos de la postguerra mundial, la discreta carrera del seu autor i l’accidentada vida editorial de l’original va enfosquir-ne l’origen fins perdre’s la pista i aparèixer anecdòticament. Ara, per primer cop, ens és accessible en català la versió original, acompanyada d’una imprescindible introducció de l’historiador Joan Esculies, on desbrossa el llibre de llegendes interessades i contextualitza correctament una obra que va més enllà de la curiositat erudita.

El xoc de Catalunya i Castella vist per un estranger lúcid

Perquè, com comentàvem al principi, Catalunya contra Castella va influir en una sèrie d’autors que van trobar a les seves pàgines elements útils per a les seves interpretacions particulars. Així, el 1943 el poumista Jordi Arquer va publicar-ne a Mèxic una versió esporgada de l’edició francesa, fent seva la caracterització històrico-psicològica dels diferents pobles d’Espanya. D’aquí mateix va pouar Jaume Vicens Vives, que s’hi referiria com “la millor interpretació del moviment catalanista”. A Notícia de Catalunya ressonen algunes de les caracteritzacions de Sieberer sobre el poble català: el pactisme, la laboriositat, la convivència del seny i la rauxa o la deshabituació a governar.

Però per al lector actual, el principal atractiu no és el seu paper dins de la genealogia d’una certa interpretació de la catalanitat, ni la reconstrucció d’un relat històric influenciat pels intel·lectuals d’Acció Catalana, sinó el presentisme dels seus apunts. Com passava amb el dietari d’Amadeu Hurtado o els quaderns de Gaziel, sobten els encerts de la penetració analítica de Sieberer i el caràcter circular de moltes de les polèmiques entre Catalunya i Espanya: l’explotació fiscal, el dèficit d’infraestructures, la discrecionalitat funcionarial, les controvèrsies lingüístiques, els amenaçants centralisme jacobí i independentisme evocador, o la passió catalana pels focs d’encenalls. Per al vienès, “la solució definitiva del problema català dependrà en última instància del grau de bona voluntat del govern espanyol i de la seva comprensió de les reivindicacions catalanes”, més possible quan als dos costats vinculen aspiracions socials i nacionals.